Cinema

Veterans en forma

Noves entregues d’‘Indiana Jones’, ‘Dune’ i ‘Misión: imposible’ i els darrers films de Coppola, Scorsese i Nolan, entre les novetats més esperades del 2023

Almodóvar, Villaronga, Bayona, Marc Recha i Elena Trapé estrenen film enguany

El 1981, el mateix any en què Ronald Reagan i Joan Pau I van estar a punt de morir en atemptats, es va estrenar A la recerca de l’arca perduda. Potser el món anava necessitat d’herois a la ficció, en aquells temps convulsos, o potser simplement el públic volia aventures clàssiques. El cas és que aquell arqueòleg amb barret, fuet i pistola, fruit de l’associació del tàndem George Lucas-Harrison Ford (que arrasaven amb Star Wars) i Steven Spielberg (que havia dirigit Tauró i Encontres a la tercera fase), va triomfar, i el 30 de juny veurem l’estrena de la cinquena i última entrega de la saga, Indiana Jones y el Dial del Destino . Harrison Ford no havia fet els 40 anys el 1981. Ara n’acaba de fer 80 i la pel·lícula introdueix el tema del pas del temps en la trama gairebé per força.

Tom Cruise tenia 34 anys i era també una gran estrella l’any 1996, quan va estrenar Misión: imposible. Ara té 60 anys acabats de complir i està en plena forma: fa poc Paramount ha divulgat un vídeo del rodatge de la setena part de la franquícia en què Cruise fa un espectacular salt al buit en moto i desplega un paracaigudes. Ningú l’ha doblat. Enguany, a més, Cruise ha arrasat a la taquilla i ha obtingut bones crítiques amb Top Gun: Maverick. L’estrena de Misión imposible: Sentencia mortal. Parte uno , el pròxim 14 de juliol, és una de les novetats més esperades de la temporada. Es tracta de la primera part de la setena entrega, que es divideix en dues parts, com ja va passar amb Harry Potter.

Spielberg i Scorsese

Hi ha més veterans agendats per al 2023. Steven Spielberg estrena Los Fabelman (10 de febrer), el nou film d’inspiració autobiogràfica que ha dirigit, que ha aconseguit cinc nominacions als Globus d’Or i arriba amb força a la cursa dels Oscar. El protagonitza un nen que viu a Arizona a finals dels cinquanta i principis dels seixanta. Martin Scorsese adapta el llibre de no-ficció de gran èxit Killers of the Flower Moon. Diversos membres de la tribu Osage (Oklahoma) van ser assassinats als anys vint, després que es fessin multimilionaris en trobar petroli a la seva reserva. Scorsese compta amb dos habituals del seu cinema, Leonardo DiCaprio i Robert De Niro.

També s’ambienta a la dècada del 1920 Babylon (20 de gener), en aquest cas a Hollywood. El director de La La Land, Damien Chazelle, relata una història d’ambició i excessos amb Margot Robbie i Brad Pitt com a protagonistes. La mateixa Margot Robbie encarna Barbie (21 de juliol) en un film dirigit per Greta Gerwig que sens dubte allunyarà la famosa nina de l’arquetip de dona objecte. Christopher Nolan farà a Oppenheimer (21 de juliol) un retrat del físic que va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la bomba atòmica; Denis Villeneuve estrenarà la segona part de la seva epopeia galàctica Dune (3 de novembre) i veurem un altre film animat de Disney convertir-se en imatge real, La sirenita (26 de maig).

Pel que fa al cinema ja guardonat o amb més possibilitats als Oscar i altres premis, el 3 de febrer s’estrena Almas en pena de Inisherin, de Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras), que ha aconseguit vuit nominacions als Globus d’Or, i el 3 de març arriba El imperio de la luz, de Sam Mendes, protagonitzada per Olivia Colman (nominada al Globus d’Or) i Colin Firth. La sueca El triángulo de la tristeza, Palma d’Or de Canes 2022, arribarà als cinemes el 17 de febrer.

Pedro Almodóvar estrenarà el seu primer western, Extraña forma de vida, que protagonitzen Ethan Hawke i Pedro Pascal, i J.A. Bayona recrea la tragèdia de l’avió uruguaià estavellat als Andes el 1972 a La sociedad de la nieve. Aquests dos films encara no tenen data d’arribada a les sales.

Pel que fa al cinema català, després d’un 2022 especialment fort, el 2023 tornen directors veterans i joves com Agustí Villaronga (Lola Tormenta), Marc Recha (Ruta salvatge), Elena Martín (Creatura) i Elena Trapé (Els encantats). Laura Ferrés, premiada al Festival de Canes pel seu curt Els desheretats, estrenarà enguany el seu primer llargmetratge, La imatge permanent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic