Patrimoni

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló i la Masia Freixa, declarats Béns Nacionals d’Interès Cultural

El govern en determina una protecció especial i també declara El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa com a museu d’interès nacional

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, i l’edifici modernista i el seu entorn del parc de Sant Jordi, a Terrassa, ja tenen una protecció especial després que el govern aprovés ahir declarar-los Béns Nacionals d’Interès Cultural (BCIN). L’executiu, a més, també va accedir a la sol·licitud efectuada el setembre passat pel Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa per declarar-lo museu d’interès nacional.

En el cas de la Cinglera del Capelló la protecció es delimita al conjunt arqueològic ubicat a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una cinglera travertínica, orientada a llevant, constituïda per capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. La delimitació de l’àrea de 48.788 m² es fa responent a criteris científics i patrimonials, i comprèn tota la zona natural de la cinglera. Fa cosa d’un any l’excavació de l’Abric Romaní va fer el descobriment de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat, assolida després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l’equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell.

A Terrassa la protecció de la Masia Freixa, engloba gairebé tot l’entorn del parc de Sant Jordi, que es va convertir en el primer parc públic del municipi el 1959. L’edifici modernista va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser construït l’any 1905 com a nau industrial destinada a la filatura. La construcció de la nau era senzilla, purament funcional i sense cap voluntat d’autoria o estil arquitectònic. La família Freixa, que n’era la propietària, va decidir convertir-la posteriorment en la seva residència amb algunes reformes mantenint la construcció fabril com a base per tal que aquesta quedés embeguda dins la construcció actual; decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.

En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, s’ha decidit declarar-lo museu d’interès nacional perquè custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques amb més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat, de l’Àfrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA