‘La sireneta’ torna amb actors de carn i ossos però poca ànima

Preparats per tornar a sota el mar? La maquinària de Disney no para i continua explotant el filó d’or que li suposa refer els seus títols d’animació més populars a l’acció real. Després d’El llibre de la selva, La Ventafocs, La bella i la bèstia, Dumbo, Aladí, El rei lleó i Mulan, arriba a les pantalles la nova versió amb actors i actrius de carn i ossos de La sireneta, originalment estrenada l’any 1989 i una de les pel·lícules que va donar inici a l’edat daurada de la companyia.

Basada en el conte de Hans Christian Andersen, la versió Disney d’aquesta sirena que vol ser humana, s’enamora d’un príncep i perd la veu en vendre’s l’ànima a la malvada bruixa del mar, té un repartiment encapçalat per la cantant Halle Bailey, una actriu negra que dona vida a Ariel, un personatge que originàriament era blanc, no sense polèmica, que ha esvaït oferint la millor aportació a aquest remake. Melissa McCarthy, en el paper d’Úrsula, la dolenta de la funció, i Javier Bardem, com a Tritó, també destaquen en l’apartat interpretatiu.

La direcció recau en Rob Marshall (Into the Woods, El regreso de Mary Poppins), tot un expert a adaptar per al cinema els musicals de Broadway. I en la producció destaca el nom de Lin-Manuel Miranda (In the Heights, Hamilton), un dels dramaturgs amb més renom. El resultat, però, no podia ser més kitsch, amb un romanticisme retro embolcallat de purpurina.