Art

Art

Una exposició redescobreix Adolf Fargnoli a la Fundació Masó i el MNAC

Era conegut com “en Fargnoli de les arquetes” perquè alternava la destresa en el treball d’ebenisteria amb una poètica delicada i sensible que s’avenia amb el destí de les peces que tallava: capsetes, estoigs i cofrets de fusta concebuts com reliquiaris per guardar-hi records molt íntims, des de cartes a joies, però també amb un gust burgès molt de l’època, de culte a la privacitat i al refinament sentimental. Adolf Fargnoli Ianetta (la Bisbal d’Empordà, 1890-Barcelona, 1951), fill d’una família d’immigrants italians establerts a Girona (el seu germà Valentí, estret col·laborador d’Adolf Mas, va ser un reconegut fotògraf), era un dels artistes més valorats del seu temps (va arribar a fer més de cinquanta exposicions entre 1918 i 1933, una barbaritat) per les capsetes, les creus amb decoracions ceràmiques i els gerros dissenyats per a Can Marcó de Quart, però la guerra, els nous gustos i el seu mateix caràcter, romàntic, hipersensible i d’una ambició mal conduïda, van fer-lo caure en l’oblit. La historiadora de l’art Pilar Vélez, que va tenir cura de la primera reivindicació de Fargnoli a les Sales Municipals de Girona el 1997, n’ha reprès l’estudi, amb troballes inèdites que revelen la seva faceta de tipògraf moderníssim i una vida novel·lesca, en una nova exposició que s’inaugura avui a la Fundació Rafael Masó de Girona (19 h) i que, a partir del 16 de maig de 2024, arribarà també al MNAC, que l’ha coproduïda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

circ

Les Nits de Circ inclouran cintes aèries a 8 metres del terra i forçuts de Mongòlia

roses
homenatge

Teresa Rovira i el centenari de la ‘Revista de Catalunya’

Barcelona
música

Pat Metheny i Kamasi Washington, al Festival de Jazz de Barcelona

barcelona
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA