Patrimoni

Refer Roca Rossa

Tordera enllesteix la reforma de la coberta i la consolidació de l’església de la canònica de Santa Maria de Roca Rossa, un monestir del segle XII

S’inicia el camí per transformar el conjunt medieval, abandonat durant anys, en un espai cultural i social

L’objectiu final és disposar d’un espai per poder-hi fer activitats culturals i socials

Les màquines han tornat a ocupar fins fa poc els terrenys de la canònica de Roca Rossa, un conjunt medieval situat al nord-oest del municipi de Tordera. És el segon cop en pocs anys, després que les obres de restauració per evitar l’esfondrament de la volta de l’església romànica el 2016 no solucionessin els problemes. Les màquines han tornat i, segons assegura l’Ajuntament, ara no tan sols es garanteix la consolidació de l’estructura, sinó que es fa amb professionals especialitzats en la restauració del patrimoni.

Allunyada del centre, inicialment envoltada de boscos i ara de cases de la urbanització que porta el mateix nom, aquesta construcció poc reconeguda fora del municipi ha experimentat durant segles una important degradació, acompanyada d’un espoli continuat de les restes, que l’havia dut a una situació insostenible i pràcticament irrecuperable. Va ser la insistència i tossuderia d’una entitat local, el Cercle d’Història de Tordera, la que va cridar finalment fa set anys l’atenció de l’Ajuntament perquè posés fil a l’agulla i actués en ferm per retornar a Roca Rossa la dignitat que el temps i l’oblit li havien robat. “Les obres que es van fer llavors van ser només parcials, i les que hem afrontat ara se centren en la recuperació total de la coberta i la reparació d’esquerdes, validades amb un estudi arquitectònic i històric sobre l’estructura original i els usos del monestir”, assenyala el primer tinent d’alcalde, Rafa Delgado.

Inversió municipal

La darrera actuació, ara sí, ha tingut l’assessorament i la col·laboració de l’àrea de Patrimoni de la Generalitat. Delgado reconeix que les obres que es van fer el 2016 no eren les més adequades. “Es va instal·lar una coberta de ciment en una zona on havia caigut la volta original de pedra i no es va assegurar com calia”, recorda. I afegeix que en aquesta ocasió han estat “molt escrupolosos tant amb el respecte històric com amb els elements arquitectònics de l’època”. Rafa Delgado precisa: “Hem consolidat les pedres de la volta del sostre amb resines i altres materials, hem tapat les esquerdes i hem fet la teulada afegint una capa de teules recreant el que era originalment la coberta de l’antic monestir.”

Els treballs preliminars de l’actuació van començar al mes de juny i es van enllestir a l’octubre. Segons Rafa Delgado, però, la feina no ha fet més que començar. “Queden pendents intervencions a la part del cor i a l’exterior, on encara hi ha indicis d’on es trobaven el claustre i altres dependències”, assenyala. I afegeix que les obres “només seran una part, perquè també ens queda camí per recórrer pel que fa a la investigació de l’indret”.

La rehabilitació, motivada per la urgència del perill d’esfondrament d’algunes de les estructures, ha estat finançada per les arques municipals, que hi han aportat 105.000 euros. “De cara a futures obres sí que estarem en condicions de demanar subvencions a la Generalitat que confiem que ens concedeixin”, manté el regidor.

L’objectiu final de tot plegat és acabar disposant d’un espai habilitat lluny del centre per poder-hi dur a terme activitats culturals i socials. “La distància per arribar a Roca Rossa pot condicionar la ciutadania de Tordera, però parlem d’un espai ideal per celebrar activitats, com ara concerts, que no podem desaprofitar”, comenta el regidor.

L’aplec com a revulsiu

El petit priorat de Roca Rossa mai va esdevenir una gran comunitat i en els moments de màxima esplendor, entre el segle XII i mitjans del XIII, no hi va haver més de sis monjos. Tot i això, l’estructura, o el que n’anava quedant, sempre ha estat molt present en determinats àmbits del municipi interessats a mantenir viva la història. En aquest cas, van ser els membres del Cercle d’Història del Casal els que van començar la feina davant de les administracions per reclamar que es recuperés el monestir. Calia conscienciar tant els polítics com, sobretot, els ciutadans.

“El 2008 van organitzar el primer aplec de Roca Rossa amb un objectiu molt clar: mostrar a la gent que hi participés com era d’important reivindicar un patrimoni històric que es feia malbé any rere any”, explica la tresorera del Cercle d’Història del Casal i actual directora de l’Arxiu Històric, Mercè Torrelles. L’aplec se celebra el 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu de Roca Rossa, una talla romànica que actualment es conserva al Museu Diocesà de Solsona.

“L’historiador arenyenc Josep Maria Pons i Guri va ser qui va localitzar i vincular la talla amb el monestir i des del Cercle vam creure oportú fer-ne una còpia que presidís l’aplec”, recorda. De fet, com tantes altres figures religioses catalanes, la tradició –que també recull el Llibre dels fets d’armes de Catalunya escrit en el segle XVI pel frare Joan Gaspar Roig i Jalpí– parla que en temps de Ramon Berenguer III una pastora va trobar una marededeu a la muntanya i que seria l’inici primer de l’església i posteriorment del monestir. “La tradició l’hem anat mantenint cada any, a excepció de la pandèmia, per conscienciar la gent i fer que valorin aquest llegat com es mereix i se l’acabin estimant”, comenta Torrelles. La membre del Cercle destaca com a valor afegit per reconvertir el monestir en un futur escenari cultural la seva excel·lent sonoritat. “Ens ho va confirmar una família de músics txecocatalans que hi van actuar i van quedar sorpresos amb l’espai”, assenyala.

Mercè Torrelles recorda que de la importància de Roca Rossa en va deixar constància la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) el 1982 per part de la Generalitat. “Curiosament el 1996 es va deixar sense efecte aquesta protecció perquè no hi havia hagut cap interès per part de ningú per preservar el conjunt”, lamenta, i afegeix que no va ser fins al 2003 que l’Ajuntament li va atorgar el títol de bé cultural d’interès local (BCIL). Torrelles també reconeix que les obres que es van fer el 2016 “no van donar el resultat que s’esperava, malgrat que l’objectiu prioritari era conservar l’estructura”, i confia que aquesta nova empenta en la rehabilitació “sigui l’inici del renaixement de Roca Rossa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Alba Dedeu
Novel·lista

Alba Dedeu : “Hem d’aprendre a viure amb la incertesa”

Barcelona

Com tornar al passat si vens d’un lloc que ja no existeix

Girona
arts escèniques

Tretze teatres de les comarques gironines oferiran 3.780 butaques a la campanya Cap Butaca Buida

girona
música

Stay Homas, Figa Flawas, Lildami i Triquell actuaran al festival Harmonia de les Planes d’Hostoles

les planes d’hostoles
TEATRE

El TNC ironitza sobre els límits entre la llibertat individual i la col·lectiva

BARCELONA
TEATRE

Flotats s’alinea amb els ideòlegs de la Revolució Francesa a ‘La disputa’

BARCELONA
música

Vols a Anglaterra

GIRONA
CULTURA

Reus celebrarà la Fira Trapezi de circ del 8 al 12 de maig

reus
PATRIMONI

Descobreixen en sarcòfags de Santes Creus les restes intactes de nobles medievals

AIGUAMÚRCIA