Art

Mirador

El cabirol se’n va d’Erasmus

El cabirol viatger i instruït de Setxu Xirau Roig es troba ara a la Sorbona de París

El món al revés: mentre la ultradreta i elements propers bramen i actuen contra la cultura i el coneixement, una bestiola ens proposa un passeig per un àmbit d’aprenentatge. Després d’haver vist fa uns mesos el cabirol que forma part del projecte artístic de Setxu Xirau Roig L’ull del cabirol passejar pel Museu Nacional de Catalunya i passar per diferents centres culturals, ara arriba a París (fins al 18 de gener), concretament a la Biblioteca Interuniversitària de la Sorbona, en què a més del cabirol dissecat els estudiants poden contemplar dins de les dependències de l’institut docent les fotografies realitzades per Xirau en què la perplexitat que provoca l’animal contemplant i visitant àmbits culturals intenta fer-nos reflexionar, segons l’artista, sobre la importància de la cultura i el coneixement. Les fotografies s’exposen en espais de trànsit i d’estudi, cosa que fa que els estudiants convisquin amb les peces de manera quotidiana.

Explica l’artista nascut l’any 1968 a Canet de Mar, on té el seu estudi: “El projecte L’ull del cabirol és un recorregut que pretén qüestionar la vigència i els límits, no tan sols de les institucions i àmbits de la societat i la cultura, sinó en allò que entenem com «l’home» i la resta del regne animal.” En aquest darrer sentit va ser bo veure les cares d’estupefacció i sorpresa que feien els estudiants universitaris en veure Setxu Xirau Roig passejar pel recinte universitari el dia del muntatge tot veient moure’s l’artista amb un cabirol sota el braç en una universitat d’accés molt blindat per temor de possibles atemptats.

Setxu Xirau Roig treballa sovint amb animals dissecats, fet pel qual mai ha tingut cap rebuig, explica: “Sempre he deixat clar que tots els animals dissecats han mort de causes naturals.” A França tampoc s’ha trobat cap entrebanc, “potser perquè hi ha una tradició llarga del costum d’empailler les animaux des de fa temps”.

La tria d’animals dissecats per fer el seu discurs té a més una justificació. “Treballo amb animals per projectar-hi qüestions que són molt humanes. No és res de nou. És una opció que des de les Faules d’Isop fins als nostres dies, passant per Walt Disney, ha funcionat en els contes i rondalles de tot el bestiari universal.”

L’arribada a la biblioteca de la Sorbona va estar precedida per un estada en un altre departament dependent d’aquest centre universitari: el Centre d’Estudis Catalans de la Universitat París-Sorbona.

Al MNAC, el cabirol va posar al costat d’un mural de Miró. En aquest sentit el projecte L’ull del cabirol té una quàdruple significació. D’una banda, l’impacte de trobar-se l’espectador un animal inesperat i fora de context; el diàleg que s’estableix amb l’obra d’art i una bèstia, cosa que fa pensar que la creació artística va molt més enllà del procés intel·lectual per situar-la en una qüestió de percepció; l’establiment d’un discurs que va augmentant en el temps en una mena de work in progress, i, finalment, el treball fotogràfic que en queda.

El treball de Xirau s’ha expressat en altres projectes en què el contrast entre la vida i la mort hi és molt present. Per exemple, les vanitas que combinen cranis amb elements mundans com símbols de cotxes d’alta gamma. La ironia i el confrontament d’elements aparentment oposats hi és present també amb la utilització d’objectes tribals que s’encaren amb altres de la societat de consum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid