Arts escèniques

Crítica

teatre

Llepar ferides

Com un gos, es llepen: no se sap si es tancarà la ferida o si la infectarà

‘El gos’, de Lluïsa Cunillé, ressona a El jardí(que, popularment, hi ha qui la recorda com la de la peixera perquè aquest element era el que figurava a escena). Si abans eren dues dones que practicaven un diàleg carregat de pauses i d’informació que s’escola en els silencis, ara són dos homes els que tenen una escena singular. En els bons textos de la Cunillé, hi batega sempre una certa amenaça, una sensació de canvi d’època que fa estar en alerta tant espectadors com personatges. Albert Arribas li ha trobat la clau des de la nuesa d’escena. En aquest cas, una catifa i una cadira. Com més minimalista més s’obre l’univers de l’escena. Albert Prat i Albert Pérez fan un treball de funambulista construint uns personatges amb una forta càrrega psicològica que deriven cap a l’absurd.

L’obra, en realitat, té dues parts ben diferenciades. En la primera, un home acull un jove que, aparentment, ha trobat el gos de l’amfitrió voltant pel carrer. En realitat, però, ni el gos estava despistat ni el jove l’ha salvat. Tot gira al revés en l’univers de la dramaturga, que ajuda a veure el quadre farsesc i de moral de baixa estofa de l’actualitat. En la segona, el monòleg es juxtaposa per sobre un dels personatges. Si els dos protagonistes volen comunicar-se però no en saben (temen excedir-se), l’ànima del segon quadre concreta prou tot el que parla però cal descobrir qui és aquest que increpa l’amo. En la direcció d’Arribas, els miralls entre amo (que és adoptat de tercera generació, en realitat) i mascota es confonen entre el del director d’escola jubilat que vol fer una novel·la i aquest jove amb un secret amarg que destapa davant d’un desconegut sense necessitat. En els abismes, s’abonen les soledats (“els meus fills no paren per aquí”), un estrany pragmatisme (deixa el desconegut al menjador i li diu on para el bany per poder seguir treballant) i un humor cínic (“no rento gaire, procuro no embrutar”). Els personatges es llepen les ferides sense saber si aquesta acció ajudarà a tancar-les o bé si les infectarà.

El gos
Autoria: Lluïsa Cunillé
Direcció: Albert Arribas
Intèrprets: Albert Pérez, Albert Prat
Dimecres, 20 de desembre (fins al 14 de gener), a La Gleva


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid