Literatura
L’Any Àngel Guimerà commemora el centenari de la mort del dramaturg, poeta, catalanista i activista
La commemoració, impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i coorganitzada per l’Ajuntament del Vendrell, seu de la Casa Museu Àngel Guimerà, és comissariada pel filòleg Ramon Bacardit
L’objectiu de l’Any Àngel Guimerà és donar a conèixer tota la seva obra com a dramaturg, la seva vessant com a poeta i el paper determinant com a verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha presentat les activitats de l’Any Àngel Guimerà que reivindicarà l’obra del dramaturg així com la seva vessant com a poeta, de verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans. La iniciativa commemorarà el centenari de la mort de l’escriptor i arrencarà amb una cerimònia el 23 de febrer al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell (Baix Penedès) –municipi on va viure Guimerà– i acabarà el 26 de novembre amb un acte dirigit pel director Xavier Albertí al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La programació de l’Any Guimerà es completarà amb activitats teatrals al TNC, projeccions a la Filmoteca, una lectura en el marc del Grec, un col·loqui internacional, unes jornades de creació a la Sala Beckett o exposicions.
Per a posar punt i final a l’Any, el 26 de novembre es celebrarà l’últim acte a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya que comptarà amb la direcció artística de Xavier Albertí.
Els objectius de l’Any Guimerà giren al voltant de tres eixos: l’obra del dramaturg, la seva significació com a poeta i el paper determinant de Guimerà com a verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans. En aquest sentit, aquesta commemoració vol eixamplar el coneixement de la seva obra dramàtica més enllà dels títols més habituals, plantejar el debat sobre la validesa de la seva obra poètica i, finalment, revisar la seva posició respecte del catalanisme i la significació d’actes com el discurs en català com a president de l’Ateneu Barcelonès el 1895.
Una oferta de dramatúrgia, cinema, exposicions, conferències, jornades d’estudi i recitals de la seva poesia permetrà que Guimerà es faci present a les llibreries, a les biblioteques, als teatres, als centres culturals i ateneus, a les escoles, als centres d’ensenyament secundari i a les universitats en tot el seu abast.
Actes destacats
La companyia de teatre Dagoll Dagom celebra els 50 anys d’existència i el comiat definitiu dels escenaris amb el seu musical més emblemàtic: Mar i Cel, basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. L’espectacle s’estrenarà el setembre del 2024 al Teatre Victòria.
Coincidint amb la finalització de la digitalització de la documentació del Fons Guimerà referida a les gestions per sol·licitar el premi Nobel per a Guimerà, la Biblioteca de Catalunya prepara una jornada, el 3 d’octubre, destinada a recordar la relació del dramaturg amb el guardó.
Els dies 14, 15 i 16 de novembre, la Societat Verdaguer organitzarà el XII Col·loqui Internacional Verdaguer en el que posaran l’atenció a la condició de Guimerà i Jacint Verdaguer d’agents decisius de la configuració de l’espai literari català contemporani: de la seva mateixa institució com a tal (en el curs d’una complexa convivència de les lògiques simbòliques de la Renaixença amb les del mercat literari) i de la seva projecció internacional (amb l’episodi categòric de la candidatura de Guimerà al Nobel). Aquestes jornades es celebraran als municipis del Vendrell, Folgueroles i Vic.
Hi haurà, també, diverses exposicions itinerants que volen reflectir totes les facetes de Guimerà, posant l’accent en la seva carrera internacional en l’àmbit del teatre, en la seva poesia i en el seu activisme catalanista.
El dramaturg amb més projecció internacional
Àngel Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) és el dramaturg català de més projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a la majoria de llengües i algunes de les seves produccions foren traslladades al cinema o es convertiren en òperes. Guimerà renova l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat una oferta de teatre en català a partir, sobretot, de l’extensa i variada producció de Frederic Soler (Pitarra) (Barcelona 1839-1895), que consolidà una audiència per a la dramatúrgia en català. La seva gran capacitat com a creador teatral feu possible l’evolució de la tradició del sainet i del teatre breu cap a la comèdia i el drama de costums i l’aproximació a les fórmules del teatre realista. Guimerà, al seu torn, fou el veritable artífex de la introducció del gènere tràgic en l’escena en català. De la quarantena de textos dramàtics que escrigué se’n solen representar molt pocs. La majoria corresponen als drames en prosa de base realista: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900). De les seves tragèdies en vers, però, només es recorda Mar i cel (1888), per la versió en format de musical de Dagoll Dagom en text Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart (1988).
Però Guimerà no fou només dramaturg, la seva producció poètica té un gran relleu i aporta uns elements de modernitat temàtica i formal que no han estat prou valorats.
No hem d’oblidar tampoc la faceta del Guimerà activista catalanista, verbalitzador d’algunes de les idees de força del moviment tant a la publicació La Renaixença que dirigia amb col·laboració amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a Cants a la pàtria (1906). La seva imatge pública tingué un gran relleu, no només com a ideòleg del catalanisme, sinó que també fou un personatge enormement popular.
