Llibres

guardó

Sylvia Lagarda-Mata, premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona

La novel·la Veus de mort als Encants Vells, de Sylvia Lagarda-Mata, ha guanyat la segona edició del premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, convocat per l’editorial Comanegra i la productora Focus. El guardó, dotat amb 25.000 euros, s’ha lliurat al Teatre Goya aquest vespre. El jurat estava format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón. L’any passat el va guanyar Lluís-Anton Baulenas amb Seré el teu mirall.

Veus de mort als Encants Vells és un thriller històric, ambientat amb rigor a la Barcelona encara emmurallada del 1840 i protagonitzat pel detectiu Auguste Dupin (personatge creat per Edgar Allan Poe) i el jove mosso d’esquadra Josep Lluís Teixidor. Tots dos persegueixen l’assassí de llibreters, considerat el primer assassí en sèrie de la ciutat... tot i que sigui mentida.

Lagarda-Mata combina una sèrie de punts d’interès variats i ben treballats. Per a Jordi Puig, director editorial de Comanegra, aquesta novel·la “té els ingredients perfectes per preparar un còctel literari ideal per guanyar aquest premi”. Tant l’editor com l’autora tenen clar que no pertany a un sol gènere, perquè combina l’històric i el detectivesc, com a mínim. La hibridació sempre resulta estimulant.

“Dos pioners es troben, podríem dir, en la Barcelona emmurallada, el primer detectiu literari, August Dupin, i el primer assassí en sèrie de Barcelona, el dels llibreters”, afegeix Puig.

Fèlix Riera, director d’Àfora Focus Edicions, després de recordar que Barcelona “és una ciutat literària perquè influeix i inspira novel·les, cosa que tampoc és tant comú en altres ciutats europees”, afirma que la novel·la de Lagarda-Mata “crea un lligam entre la realitat, la història i la ficció de la ciutat”. “El gènere només funciona si l’atmosfera està ben creada, com és el cas.”

Riera ha explicat que el premi artístic, que cada any canviarà, aquest any és una reproducció d’una “fotografia de Francesc Català-Roca, del 1950, amb un nen davant l’aparador d’una llibreria”.

Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) és una cronista i divulgadora de la història de Barcelona, en especial, de la Barcelona fosca i criminal. Ha publicat llibres de divulgació com ara Fantasmes de Barcelona (2009), El diable és català (2014), Catalunya, terra de pirates (2021) i Catalunya, terra de bandolers (2023), tots a Angle Editorial. De novel·les, n’ha publicat Mazapanes amargos (2008, RBA), que va quedar finalista del Premi Sent Soví, i L’ombra de la Magui encara és al jardí (Columna, 2020).

Veus de mort als Encants Vells, entre les moltes realitats històriques, juga amb dos referents literaris de manera original i versemblant. Per una banda, és un homenatge al pare de la novel·la detectivesca, Edgar Allan Poe, i el seu personatge més emblemàtic, Auguste Dupin. I, per altra banda, se’ns presenta el cas del llibreter assassí de Barcelona, que en realitat és “el que avui en diríem una fake news, perquè es va inventar la llegenda un diari francès i durant un segle es va donar per bona”, explica l’autora.

“L’obra parteix d’un repte que em va proposar el meu amic Miquel Móra, sobre què passaria si venia un detectiu famós a investigar un crim a Catalunya.” Lagarda-Mata, que havia estat llegint sobre l’assassí de llibreters, va pensar en dos candidats, Sherlock Holmes i Auguste Dupin. “Vaig triar Dupin perquè és el més antic, el primer.”

A l’obra apareix, no de manera presencial, només mencionat, un tal Edgar, nord-americà, que podria ser Poe, però que l’autora afirma, amb un somriure, que en cap lloc de la novel·la s’especifica que ho sigui. “A les tres novel·les que va escriure Poe protagonitzades per Dupin, hi ha una mena de Watson que narra en primera persona, que és americà i se’ns explica poca cosa més; sí, que agafats de bracet passegen per les ombres de París”.

“La intenció era dur el lector en un viatge en el temps fins a la Barcelona del 1840 que, aleshores, era una ciutat de moda a Europa, com després ho va tornar a ser pels Jocs Olímpics i encara ho és.”

Lagarda-Mata ja tenia molta documentació de l’època però la va ampliar per “evitar cap mena d’error històric”. Va descobrir tantes informacions interessants, com ara que va ser de les primeres ciutats amb voreres i que té “els Encants de Vell més antics d’Europa, si no del món, perquè van començar l’activitat a l’Alta Edat Mitjana”. Agraeix la bona feina de l’editor, Jordi Puig, que va impedir que la documentació es mengés la novel·la.

L’autora, en aquest constant joc entre la ficció i la realitat, a més de personatges i fets de l’època, força convulsa, fa aparèixer espais com la plaça de L’oli, les hortes de Sant Bertran, les voltes d’en Cirés, el carrer de L’Infern, el moll i la muralla de mar... A Dupin el fa viure un temps a Perpinyà “perquè es pugui entendre en català” i l’assassí el relaciona “amb la Inquisició, per guanyar misteri”.

Un best-seller de qualitat, amb coberta de disseny renovat per al premi i que ofereix molta Barcelona a les seves pàgines. Encaix perfecte entre obra i premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

COMMEMORACIONS

L’Any Guimerà es posa en marxa en un acte a El Vendrell

BARCELONA
COMUNICACIÓ

Celebrem 45 anys de la sortida del Punt-Diari compromesos a guanyar el futur

GIRONA
MÚSICA

Curtcircuit s’expandeix pel País Valencià i les Illes

barcelona
ART

L’exposició ’Miró-Picasso’ tancarà diumenge amb una previsió de 485.000 visitants

BARCELONA
CULTURA

El pressupost de Cultura passa de 298 a 566 milions, en 4 anys

BARCELONA
ARTS ESCÈNIQUES

Cultura reserva 10 milions per impulsar teatre, circ i dansa

BARCELONA
ART

Setze galeries catalanes participaran a la fira d’art contemporani Arco

BARCELONA
CÒMIC

Jandro González dibuixa el misteri no resolt d’uns muntanyers soviètics que van perdre la vida als Urals

Barcelona
Festival del circ elefant d’or

El risc que humanitza el circ

GIRONA