Art

art

L’ampliació del MNAC, “ara o mai”

Tot i que informar del projecte de l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) sembli que estiguem dins de la pel·lícula d’El dia de la marmota, el director de la institució, Pepe Serra, està esperançat que aquest any sí que es resoldran els interrogants. El més gros és el del finançament de les obres que han de transformar el pavelló de Victòria Eugènia en una extensió del Palau Nacional. Les administracions estan negociant els percentatges, després d’haver-se compromès públicament a participar en la inversió, l’Ajuntament i la Generalitat i també l’Estat. “És ara o mai”, remarca Serra, neguitós, com tots, per saber el calendari que trencarà el malefici del dia de la marmota i obrirà el camí al dia de la victòria, per al qual hi ha un horitzó fixat: el 2029, l’any de la celebració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929.

Serra es reunirà aviat amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, per abordar aquest i altres temes. Un també d’urgent, el de la partida econòmica ordinària que Madrid envia al principal museu català, molt per sota del que li correspondria (un deute que es va acumulant). A l’anterior ministre, Miquel Iceta, els precs li van entrar per una orella i li van sortir per l’altra. Veurem si aquest cop tenir dos catalans amb el màxim poder en les polítiques culturals del govern central serveix d’alguna cosa.

Mentrestant, el MNAC treballa amb un pressupost de 18’7 milions d’euros per a aquest 2024, i la Generalitat n’hi ha promès un més, de milió, si aprova els seus, de pressupostos. Aquests a la vora de 20 milions s’acostarien a la xifra que tenia el 2008. Amb tot encarit, de cap de les maneres és el mateix. “Però pitjor estàvem el 2013, quan vaig arribar, que per a activitats hi havia 800.000 euros, i ara en són tres milions”, anota Serra, que entre d’altres raons per reclamar més recursos argüeix que el museu està fent de suport al sistema d’equipaments mal anomenats locals (el nou Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, a punt d’inaugurar-se, seria un insult considerar-lo local). L’any passat, va cedir gairebé 300 obres a 28 institucions d’arreu del territori, una política de disseminació dels seus fons que enguany tornarà a ser intensa. Per exemple, dipositarà 40 peces al nou Museu del Renaixement a Molins de Rei.

El gros principal dels tres milions d’euros que serveixen per dinamitzar el museu es destina a les exposicions, la primera de les quals s’obrirà la setmana que ve. El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana (del 22 de febrer fins al 26 de maig) és una coproducció amb el museu del Prado, on ja s’ha vist. Un relat molt atractiu del llegat gòtic, brodat pel gironí Joan Molina, cap del departament de l’art d’aquest període de la pinacoteca madrilenya. Serra és feliç de tenir de partner el Prado, amb el qual han compartit altres mostres els darrers anys, i es nega a pensar que això converteix el MNAC en una sucursal. “Les exposicions són diferents aquí que allà.”

També s’adaptarà la de Suzanne Valadon. Una epopeia moderna (del 18 d’abril a l’1 de juliol), que procedeix del Centre Pompidou de Metz. Tindrà una narrativa pròpia, material propi i comissari propi, Eduard Vallès, el nou cap de col·leccions del MNAC. Valadon, pintora, dibuixant i gravadora, va tenir una forta vinculació amb la colònia d’artistes catalans de Montmartre a finals del segle XIX, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo, qui va ser la seva parella i qui va assumir la paternitat del seu fill, el futur pintor Maurice Utrillo.

La tercera exposició temporal serà Evelí Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria (del 10 de novembre al 9 de febrer), amb la qual el museu compleix la seva missió d’anar més enllà dels noms consagrats de l’art català. Torent, pintor i il·lustrador, retratat en tres ocasions per Picasso, té una biografia ben curiosa, lligada, com diu el títol de la mostra, a l’univers maçó, tant a Nova York, on va viure del 1914 al 1919, com a Eivissa, on va obrir un museu amb originals figures de simbologia maçona. Els franquistes el van empresonar el 1939 a la Model.

En petit format, a l’Espai EducArt, es descobrirà (del 20 de març al 24 de juny) la història del català Jordi Longaron, a qui el 1970 The Chicago Tribune Syndicate va contractar per a dibuixar la seva nova sèrie de còmic setmanal Friday Foster, que tenia per protagonista una fotògrafa-detectiu afroamericana, cosa que va causar polèmica.

Més enllà de les sales d’exposicions temporals, també hi haurà intervencions que deixaran una petjada irreversible a la permanent. A la col·lecció de romànic, s’instal·larà un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany (al desembre), que ja s’havia anunciat per a l’any passat però es va posposar perquè la recerca ha anat donant més resultats. A l’àmbit del romànic hi presentarà un projecte Fernando Prats (al desembre), dins el programa d’artistes contemporanis que el museu convida. “Són els que més ens ajuden a interpretar la nostra col·lecció”, diu Serra. Julia Coelho, Mar Arza, Raquel Friera, Núria Güell i Nadia Hafid també aportaran capes de lectura al patrimoni que preserva el museu. Prats, doncs, és l’únic home del grup escollit enguany.

A les sales d’art modern, dues aparicions: Adolf Fargnoli. Del noucentisme a l’avantguarda (del 16 de maig al 15 de setembre), que actualment es pot visitar a la Fundació Rafael Masó de Girona, i el ceramista Josep Llorens Artigas, que estrenarà estança pròpia integrada per algunes de les seves millors creacions, a partir d’adquisicions i de dipòsits realitzats per familiars de l’artista.

Pepe Serra atén la premsa cada any per aquestes dates. Al torn de preguntes, els continguts sempre acaben passant a un segon pla. La polèmica, si es pot dir així, que el persegueix darrerament és el fitxatge de Manuel Borja-Villel com a assessor de la Generalitat i la seva possible interferència en el projecte d’ampliació del museu. “No hi ha cap conflicte. Borja-Villel no treballa al MNAC ni per al MNAC. Interactuem amb ell com interactuem amb tothom. És un agent extern més”, assegura Serra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid