Turquia
Recuperar l’Esmirna sefardita
La ciutat turca acollia una de les diàspores de la comunitat jueva més importants a l’època de l’Imperi otomà
El Projecte de Patrimoni Jueu d’Esmirna s’encarrega de preservar el llegat cultural i històric d’aquest indret singular
“El judeocastellà s’aprenia a casa, era la llengua mare. Ara la gent jove el parla molt poc”
Era la tardor de 1665 a Esmirna, a l’oest de Turquia, quan un grup de dones i homes tot cantant Esmeralda, un antic romanç espanyol, van seguir el Sabatai Seví des del Kortijo, on va néixer, fins a la sinagoga Portugal, construïda per jueus sefardites que van ser expulsats de la península Ibèrica. El Sabatai Seví, autodeclarat com el nou Messies, va fer fora els rabins de la sinagoga que s’oposaven al fals Messies, tot convidant les dones a parlar a l’altar i proclamant-la el nou centre del moviment sabateà.
Uns carrers més avall, s’hi ubicava l’hospital jueu, el carrer del Gran Rabí, on hi havia el Rabinat, i el carrer dedicat a Bohor Levi, un endeví jueu. A continuació, t’endinsaves en un carrer llarg ple de comerciants amb un antic celler de vi kosher. Actualment, és el Havra Sokak, “carrer de les sinagogues” en turc. Tot baixant i trencant a la dreta, el silenci passava a ser el protagonista, fins que podies sentir uns cants a dins la sinagoga Etz Hayim. Al segle XIX a Esmirna s’hi comptaven 10 sinagogues a més de sis diaris escrits en judeocastellà, i més de 110 llibres publicats a la ciutat en la mateixa llengua.
“Volem reviure com era la ciutat i lluitar contra la ignorància de la presència jueva a Esmirna”, defensa Nesim Bencoya, que fa 15 anys que treballa per preservar la memòria històrica d’Esmirna. Juntament amb Tilda Koenka, fa cinc anys va crear el Projecte de Patrimoni Jueu d’Esmirna i, fins al moment, ha restaurat cinc de les sinagogues: “És una lluita contra el temps. Per exemple, la sinagoga Hevra va estar 21 anys amb el sostre enfonsat. El 2020 vam rebre una subvenció europea i hem pogut preservar el terra del 1890”, hi afegeix el Nesim.
Herència oblidada
“El nostre projecte té l’objectiu d’aixecar les ruïnes d’una herència que gairebé estava oblidada”, explica la Tilda. Els jueus sefardites expulsats d’Espanya i Portugal van arribar sobretot a partir del segle XVI i la comunitat va anar creixent gradualment. De fet, algunes de les sinagogues tenien la mateixa estructura que les espanyoles, tot i que per culpa de terratrèmols i incendis no s’ha pogut conservar.
Des del segle XIX, però, la comunitat ha anat disminuint notablement, i s’ha reduït fins al miler de membres: “Els motius són molts: l’envelliment, les migracions, els pogroms o els casaments mixtos. Abans hi havia diaris que anunciaven els esdeveniments de la comunitat. Ara ens comuniquem per mòbil per anunciar els funerals”, detalla la Tilda. La llengua també va anar caient en desús, comenta: “El judeocastellà s’aprenia a casa, era la llengua mare. Ara la gent jove el parla molt poc. La meva generació podem considerar-nos els últims parlants del judeocastellà. Vam tenir la sort de poder créixer a casa dels avis, que el parlaven més que no pas el turc.”
“El patrimoni sefardita, en el marc europeu, ha estat infrarepresentat moltes vegades per qüestions històriques, de pes i demografia. És molt present en l’àmbit del Mediterrani, i des d’aquí ens fa connectar d’una manera molt directa i natural també perquè la comunitat jueva de Barcelona s’ha nodrit de jueus que han vingut de Turquia i d’Esmirna en particular”, argumenta Víctor Sorenssen, director de l’Associació Europea de Preservació i Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueu (AEPJ).
“La cultura sefardita és part de la història d’Esmirna. Per tant, és patrimoni i herència de totes les comunitats que hi viuen”, porta com a bandera Nesim Bencoya. Per això, fa quatre anys que organitza a Esmirna el Festival Internacional de Cultura Sefardita: uns dies en què les sinagogues obren les portes a tothom per gaudir de la música i l’art, tot i que aquest any s’ha anul·lat per la situació entre Israel i Palestina.
Festival
Qui ha tocat dos anys en el Festival és el grup turc Salut de Smyrne, que té repertori musical sefardita: “El Nesim ens va parlar del projecte i ens va ajudar a buscar cançons. Per nosaltres és una oportunitat per aprendre i aprofundir en la cultura, així com per ajudar a preservar el judeocastellà” explica Murat Küçükarslan, músic del grup.
L’últim dia del festival pugen a l’escenari representants de diferents comunitats ètniques i religioses d’Esmirna i encenen les espelmes de la menorà: “Volem que la gent ens conegui de veritat, és l’única forma de poder mantenir un diàleg sa”, conclou Nesim Bencoya.
