política cultural
Garriga anuncia el pressupost més alt en la història del Departament de Cultura
Amb 566 milions d’euros, ja representa l’1,7 per cent del pressupost global de la Generalitat, després d’haver-se incrementat un 89 per cent en tres anys
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha anunciat avui al Parlament que el pressupost del Departament de Cultura corresponent a l’exercici 2024 representa l’1,7 per cent del pressupost global de la Generalitat, amb un import total de 566 milions d’euros. És el pressupost més alt de la història del Departament de Cultura. Des de l’inici de la legislatura, el 2021, quan el pressupost de Cultura representava l’1,1 per cent del global, s’ha produït un increment del 89 per cent. “Ara disposem de 264 milions més per a cultura que el 2021, i 89 milions més que l’exercici 2023. I no ens aturarem fins arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària”, ha dit aquesta tarda Garriga durant la seva compareixença a la Comissió de Cultura del Parlament per explicar el pressupost. Cultura és el departament que creix més de tot el Govern, amb un 19,5%, tenint en compte que la mitjana de tots els departaments és del 7,9% d’increment. Garriga ha destacat que l’increment més significatiu respecte al 2023 correspon als ajuts per a activitats culturals d’ajuntaments, entitats i empreses, amb 52 milions d’euros més; a inversions reals, amb 29 milions més, i a subvencions per a infraestructures, amb 5 milions més.
Eixos prioritaris
Garriga ha recordat que les prioritats del Departament de Cultura es divideixen en quatre eixos principals. Primer, “posar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi té accés”; segon, construir un sistema cultural fort “que garanteixi aquests drets [culturals] i el seu finançament en el camí cap al 2% del pressupost”; tercer, “assegurar el present i el futur del català”, juntament amb l’occità, aranès a l’Aran, i la llengua de signes catalana, i quart, “convertir la indústria audiovisual en un motor econòmic i cultural important a Catalunya”.
Equipaments nacionals
Per tal de consolidar un “sistema cultural fort”, s’ha incrementat el pressupost a través de diferents vies. En primer lloc, creix fins els 56,2 milions (un increment del 9% respecte el 2023) l’aportació a les grans institucions i equipaments nacionals com el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el MACBA. L’Arxiu Nacional de Catalunya ampliarà les seves instal·lacions amb una inversió de 5,5 milions. La Filmoteca de Catalunya amplia el seu pressupost un 3,5% i té en tramitació parlamentària l’aprovació de la Llei de creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya. El Santa Mònica incrementa un 5,2% per consolidar el projecte artístic del centre.
Projectes ‘digitals’
Pel que fa als equipaments relacionats amb la indústria audiovisual i digital, la titular de Cultura ha recordat que el departament està treballant en dos projectes motors: el Catalunya Media City i La Foneria, Centre de Cultura Digital de Catalunya. Respecte al primer projecte, el departament dedicarà 10 milions a l’adquisició de terrenys i l’adequació de la nau Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs. També invertirà 2,4 milions per iniciar les obres a la façana de l’antiga Foneria de Canons, a la Rambla de Barcelona, que serà la porta d’entrada de la ciutadania al gran projecte del Catalunya Media City , previst per al 2027.
