Molt es parla de la distància existent entre l’interès musical impregnat de sòlid valors culturals, com ho poden ser els del patrimoni i la nova creació, amb les preferències del gran públic. És per això que iniciatives com la d’aquest cap de setmana a L’Auditori, dins la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), mereixen tot el suport perquè, ben mirat, volen erigir-se com una crossa. Capitanejada per Salvador Brotons, el director i compositor ens va acostar al bellíssim Poema romàntic per a baríton i orquestra (1912) de Joan Lamote de Grignon (1872-1949), una obra que, en el seu moment, va interpretar tota una Filharmònica de Berlín.

Brotons en va fer una lectura més expansiva que interioritzada que va deixar lloc a una meritòria i majestuosa intervenció del baríton Carlos Daza. Va ser el preàmbul a l’estrena mundial del Te Deum per a baríton, cor i orquestra del mateix Brotons que porta el número d’opus 163, la qual cosa el ratifica com un dels compositors més prolífics de l’actual panorama musical. Una vegada més, un text de la litúrgia cristiana ha servit al compositor per vestir-lo amb la seva voluntat expressiva, tot oferint una obra que ja no tan sols va agradar sinó que va ser defensada amb passió per un cor integrat per cantaires del projecte Canta amb l’OBC i els membres de la Coral Cantiga, sota la direcció de Montserrat Meneses.

Tibant de les estètiques de la música nord-americana, però també d’algun refiló de la tradició europea, Brotons fa una obra que sembla haver escoltat atentament la llarga i important llistat de Te Deums de la literatura orquestral d’Occident, una tradició a la que mostra un profund sentit de pertinença allunyant-se, això sí, de la formulació radical de les avantguardes. No és d’estranyar que el concert es tanqués amb la Simfonia n:3 ‘Polonesa‘ de Txaikovski, en un intent de tancar un cercle de tradició, patrimoni i nova creació.