“Canviaria tota la gestió cultural de Camps”

En el sentit estricte de la paraula, no. Cap persona i cap instància va telefonar al rector o al meu departament per dir: ‘Això no es representarà'. Ni el rector va dir el contrari. Però, és clar que l'obra no va agradar gens al govern valencià, i això sí que ens ho van manifestar.

No, i per això mantindrem la nostra línia de crítica des de la reflexió. Tant de bo, es poguera repetir el fenomen de Zero Responsables, seria perfecte per a la societat valenciana, ja que la crítica i la reflexió ens fan avançar. No aplicarem mai mecanismes de censura i repressió. Això sí, haurien de ser propostes artístiques i culturals amb un grau de qualitat assumible, com ha sigut aquest cas.

És una quantitat raonable, tal com estan les coses, i tenint en compte que un dels seus objectius principals és la formació de titulats i la investigació. Ara bé, si ens veiem obligats a assumir una sèrie de competències que són responsabilitat de les diferents administracions, òbviament és un percentatge curtíssim. La Universitat no pot reemplaçar ni una conselleria, ni una regidoria. No pot, no vol i no ho fa.

Sóc moderadament escèptic per l'interès polític i social per la cultura. La Universitat no s'ha deixat portar per la política de retallades en les activitats culturals. Però també sóc conscient que per a poder disfrutar de la cultura, “primer cal haver sopat”, com deia Quico Pi de la Serra. El més qüestionable, però, és la gestió que es fa amb els diners públics.

Hem de ser conscients que la llengua és útil per raons nostàlgiques, però també socials i econòmiques. Un producte de qualitat en valencià pot viatjar a qualsevol lloc i és una forma de refermar la nostra identitat, és a dir, contribueix a crear riquesa i a consolidar la nostra societat. Això ho tenim molt clar, però no podem limitar-nos només a dir-ho, hem de lluitar perquè siga possible cada dia.

No. A la Universitat es tracta més d'una qüestió de gestionar els recursos de què dispose perquè es valore el nostre riquíssim patrimoni cultural. La meua vinculació política implica una intervenció cultural més directa i d'un abast més ampli.

Pràcticament tot. Des de la concepció fins a la gestió. La cultura no pot ser exclusivament els grans espectacles, els grans esdeveniments, les grans exposicions, els grans contenidors sense continguts... La cultura ha de dinamitzar i ha d'estar al costat de tota la societat.

Fa molts anys vaig intentar renunciar-ne, però vaig descobrir que era una mala solució. És qüestió d'organitzar-se. A més, m'he adonat que si em dedique a la creació millora la resta d'aspectes de la meua vida personal i professional.