Cultura

Crítica

música

Els ‘tres concerts' de Chick Corea

Chick Corea va excel·lir en virtuosisme en el concert de divendres a l'Auditori de Girona. El pianista nord-americà va sortir sol a l'escenari, amb la seva “petita banda”: ell sol, el piano i tres micròfons enigmàtics, situats estratègicament per captar qualsevol so harmònic, dels dits o dels peus.

Va oferir un concert generós, complet, en tres tandes exquisides. I amb una mitja part, en la qual un afinador va posar a punt el piano per a una segona part càlida i una tercera, una jam session amb convidat.

Abans de l'intermedi, només hi havia il·luminació a l'escenari. Des de la represa i fins al final, ens vèiem les cares, com en una sala d'estar. La primera part la va dedicar als estàndards i va interpretar peces dels seus tres pianistes de jazz preferits, tot tres immensos: Thelonious Monk (1917– 1982), Bud Powell (1924–1966) i Bill Evans (1929– 1980). Destacaria la subtilesa de la versió deconstruïda del Round Midnight, la prova del nou, una de les peces més esperades en tot concert de jazz, especialment quan s'invoca el grandiós Thelonious Monk.

El públic, que ell va percebre “tranquil”, no es va animar fins al final: va interrompre poc, quasi ni en els moments. A la segona part, va fer dos concerts. Un de clàssic, en dues tandes. En la primera, va invocar el rus Alexander Scriabin (1872-1915), “autor d'una música personal, contemplativa i melòdica.” Corea va fer aflorar el seu virtuosisme d'intèrpret clàssic. Va estar brillant en els quatre preludis que va interpretar del rus. Va completar aquesta tanda amb cinc dels seus Children's Songs, molt eclèctics.

Quan, per fi, perduda la vergonya d'expressar emocions, el públic va esclatar d'emoció, el mestre del piano va anunciar una jam session amb el Niño Josele, virtuós de la guitarra flamenca. Nítid, elegant i modern. A Chick Corea, que sempre ha navegat bé en la fusió, va iniciar un diàleg molt potent amb el guitarrista andalús. Van improvisar al voltant d'un parell d'estàndards —My foolish heart i Beautiful Love—, però crec que el moment culminant del duel de virtuosos es va produir quan van arribar a Spain, estàndard modern de Corea, que va sonar diàfan, meravellós. I vet aquí haver intitulat l'espectacle Solo Piano. An evening of Improv, Standards & Originals.

Chick Corea
Auditori de Girona, 5 de novembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona