Silenci ingràvid

N'hi ha que compten calories en tot el que mengen, com en l'anunci. Però si sou dels que us agrada comptar altres coses, us ho passareu d'allò més bé en l'exposició que Josep M. Riera i Aragó presenta a la galeria Joan Prats-Artgràfic de Barcelona. Podeu comptar els petits submarins inclosos en les pintures i escultures recents que hi exposa. La xifra final dóna títol a la mostra: 6.684 submarins.

Evidentment que l'objectiu de l'exposició no és comptar petits submarins. Això és l'anècdota. És cert, però, que la idea té alguna cosa de “cabalística i de numerologia”, reconeix l'artista. De tota manera, en l'obra de Riera i Aragó (Barcelona, 1954) l'acumulació (i, en contrapartida, també la solitud) d'elements mecànics com avions i submarins és una de les seves marques personals. “La màquina és com un alter ego, que ens permet visitar mons desconeguts”, assegura.

A la sala principal de la mostra, els submarins, construïts amb Zamac, un aliatge de zenc i alumini, formen part d'estructures conformades per varetes d'acer inoxidable, molt fines, que provoquen un efecte cinètic. Els submarins, doncs, semblen surar en l'aire. “És com si suressin en el fons del mar –diu Riera i Aragó– que sempre m'ha fascinat, la sensació d'ingravidesa, de silenci”.

L'obra central d'aquest apartat és Colors 2 U, composta per més de 2.000 submarins de 24 colors diferents.

El pintor qualifica un altre grup de peces de “caixes de mar”. Són una barreja de pintura i una escultura, amb planxes de zenc i de plom pintades d'un color blau verd, que emula els fons marins.

En aquests moments, Riera i Aragó prepara una gran exposició, que es repartirà entre el Museu d'Art Modern de Ceret i Cotlliure i que s'inaugurarà el juny del 2011.