Cultura

l'entrevista

Coses de parella Un home i una dona normals, de qualsevol edat i condició, gent que es mou al nostre costat, són els personatges de ‘Coses de parella?', un muntatge de la companyia Taller22 (coproducció amb Des Garbo) que planteja sucosos interrogants sobre la violència masclista. Amb Caro Ferrer com a una de les actrius protagonistes, l'obra arriba aquest dilluns a Girona (Auditori de la Mercè, 19h, sessió gratuïta)

“Com es fa per estimar des del respecte i la igualtat?”

Dirigida per Anna Capacés i protagonitzada per Yolanda Díaz, Jordi Serra, Caro Ferrer i Joan Far, Coses de parella? ha trepitjat els escenaris de diferents localitats catalanes. Quina ha estat la rebuda del públic?

Podria dir que ha estat molt bona i molt dolenta alhora i això és comprensible, perquè quan estàs qüestionant certs models de relació i el que presentes no és una realitat estripada que podria fer pensar a l'espectador que a ell allò no li passarà mai, sinó que poses davant seu un rigorós escàner del que podríem considerar una parella normal, moderna, d'avui en dia, amb la qual tothom es pot sentir identificat, és evident que hi ha moments que poden resultar incòmodes. Que ens diguin veritats a la cara, de vegades, no ens agrada, i la violència de gènere és un tema que toca la gelosia, la possessió, l'esperança i les desil·lusions, l'amor i la dependència..., sentiments complexos que no ens són pas aliens.

En aquest sentit, precisament, s'expressava una de les crítiques a l'obra; deia que els espectadors se senten tocats per una història en què tothom s'hi veu retratat d'una forma o altra. És aquest l'objectiu que perseguien? Que la societat prengui consciència que hi ha una responsabilitat col·lectiva per posar fi a la violència contra la dona?

És clar que ens hem d'implicar tots i totes en la seva eradicació. Les dones són les que més la pateixen, però la violència és arreu com a fruit d'un sistema patriarcal de milers d'anys d'història, difícil de canviar, sobretot si la societat no s'adona que cal treballar de forma prioritària en el terreny dels valors. Potser ens falta saber mirar de nou, mirar la realitat amb sensibilitat i amb profunditat per veure el que hi al nostre voltant, el que ens pot passar a nosaltres o potser ja ens passa. Tot i que vivim en una societat que lluita i avança envers la plena equiparació, en el dia a dia de les relacions de parella apareixen situacions i rols fonamentats en una desigualtat de base que encara persisteix i que constitueix, de fet, una primera manifestació de violència.

Quines serien aquestes situacions de violència que sovint no es reconeixen o passen desapercebudes?

L'atac físic i l'insult, per la seva visibilitat, són fàcilment detectables. En canvi hi ha altres formes de ridiculitzar i inferioritzar que també agredeixen la integritat de la dona: brometes malintencionades, al·lusions despectives en diminutiu (“ai que tonteta, no estàs al cas de res!”), controls i decisions imposades en lloc de compartides... etcètera. Penso que en general tenim un cert problema amb el concepte d'estimar en tota la seva amplitud, que no estimem des de la llibertat sinó des de la por, i aquesta por ens crea tanta inseguretat que ens porta a intentar engabiar la persona que tenim a prop, o a deixar-nos engabiar, i així és com establim relacions de desigualtat sense adonar-nos-en. Un dels interrogants que ens hauríem de plantejar molt de debò és: “Com es fa per estimar des del respecte i la igualtat?”.

Coses de parella? és portada a Girona pels Grups de Dones de la ciutat, que l'han proposat com a acte conjunt de la celebració del dia internacional contra la violència masclista. Quin ha estat fins ara el seu recorregut?

S'ha vist en diferents locals de Barcelona i també a l'Escala, Castellbisbal, Sant Boi, Castelldefels, Viladecans i Palma de Mallorca. Des de fa un any la combinem amb l'obra És de conya?, també sobre temàtica de gènere però dirigida al públic juvenil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Alejandra Atarés
Artista

“Hi ha molta gent que estima la pintura”

Qui ho diu que els joves artistes, obcecats en les noves tecnologies, ja no pinten? No només ho fan, sinó que ho fan amb un estil renovat. Contemporani. Alejandra Atarés (Saragossa, 1987) pertany a...

barcelona
 
Monika Zgustova
Traductora i escriptora

“Falta molt per investigar del gulag”

barcelona
 
ANTONI PALOMO
ARQUEÒLEG, CODIRECTOR DE LES EXCAVACIONS AL JACIMENT NEOLÍTIC DE LA DRAGA DE BANYOLES

“A la Draga estem creant escola”

BANYOLES
 
opinió

Girona: de la cana al metre

Catedràtic de Geografia i Història de l’Institut Jaume Vicens Vives
 

El Braç de Santa Tecla acomiada unes festes marcades pel referèndum

tarragona
 

Ficció sobre la ficció

sant sebastià
 

Pau Blanc debuta amb un disc sorprenent, ‘El jou’

la bisbal d’empordà
 

El dolor real i el joc dels escriptors

sant sebastià
 

Sheila Jordan, una de les grans veus del jazz, actua avui a Girona

girona