L'Arsenal de les Aparicions
Marcel·lí Antúnez estrena avui a l'Estat ‘Cotrone', un espectacle fet a partir d'‘Els gegants de la muntanya'
Luigi Pirandello va morir el desembre del 1936 i va deixar incompleta la peça Els gegants de la muntanya, tot i que en el seu jaç de mort sembla que encara va tenir prou forces per transmetre al seu fill Stefano com volia que acabés l'obra. Quan aquesta es va publicar, el tercer acte era descrit en prosa pel fill de Pirandello. Doncs bé, ahir, Marcel·lí Antúnez, creador singular, figura reconeguda en l'àmbit de la performance digital, l'experimentació en l'art electrònica i la relació home-màquina, va explicar que el seu darrer treball, Cotrone, parteix d'una recreació alternativa d'aquest últim acte. En el segon acte, Pirandello descriu el que Narcís Comadira va traduir com l'Arsenal de les Aparicions, una mena de galeria de fantasmes, i és a partir d'aquest arsenal, d'aquest món de fantasia, que Antúnez planteja la continuació alternativa de l'obra, però amb el seu llenguatge. El marc en què es desenvolupa l'acció, l'Arsenal de les Aparicions, és creat mitjançant animacions, amb dibuixos del mateix Antúnez.
Cotrone, que es podrà veure avui (21 h) a La Mercè, pren el nom d'un dels personatges de l'obra de Pirandello, el mag que encapçala la companyia que ha de fer la seva representació davant els gegants i acaba fracassant. Antúnez, que ha comptat amb Antonio Pizzo i el cineasta gironí Pere Vilà com a consultors de la dramatúrgia interactiva, assegura que el seu espectacle, com el text de Pirandello, és la seva visió sobre la dificultat que comporten els processos creatius, i sobre el divorci existent entre el teatre i el públic, entre l'art i el poble. Després de fer una petita sinopsi que situa a l'espectador, Antúnez explica que és aleshores que “el món pirandellià, topa amb el marcel·linià”, i crea un final alternatiu de l'obra, només amb el límit del dramatis personae ideat pel dramaturg. Això vol dir que s'hi troben Cotrone, Ilse l'actriu, Spizzi i Diamante, Battaglia, Cromo o el nan Quaqueo. Cotrone té, segons Antúnez, “un to de faula; són petits contes que s'enllacen i acaben devorats per una geganta”.
En aquesta producció d'Il Mutamento Zona Castalia, dins el projecte Officine Sintetiche Production, l'escena està composta d'una gran pantalla, de tapissos sensibles, una telecàmera i diversos dispositius tecnològics. Dos actors són a escena equipats amb el dreskeleton, una interfície desenvolupada pel mateix Antúnez i que ha fet servir en espectacles anteriors. La novetat rau en la utilització del dispositiu de realitat augmentada, que afegeix informació virtual a la informació física ja existent, de manera que se'n crea una de mixta. La unió de la tecnologia, el teatre i les arts visuals permet crear un nou context artístic, una metodologia que Marcel·lí Antúnez bateja com a sistematúrgia, fruit d'unir els mots sistema i dramatúrgia.