Aire fresc al cine català

Què tenen en comú les produccions catalanes Pa negre, Herois i Elisa K? A part que han guanyat premis de festivals i acadèmies –sobretot el film de Villaronga–, tots tres tenen intèrprets infantils: Francesc Colomer, Marina Comas, Ferran Rull, Mireia Vilapuig, Clàudia Pons... Si ampliem la llista a pel·lícules que encara no s'han estrenat, ens trobarem amb uns quants títols més protagonitzats per nenes i nens: Eva (Clàudia Vega), Dictado (Mágica Pérez, de només set anys), Floquet de Neu (Claudia Abate, Joan Sullà)... I eixamplant més encara l'horitzó, podríem parlar de l'èxit de Polseres vermelles, una sèrie de TV3 amb protagonisme infantil creada pels mateixos responsables d'Herois, Pau Freixas i Albert Espinosa.

No es tracta d'una presència testimonial. Molts d'ells tenen papers protagonistes i els dos de Pa negre, Marina Comas i Francesc Colomer, sumen dos Goya i un Gaudí. Pep Armengol, director de càsting d'aquesta pel·lícula i referent indiscutible dels càstings a Catalunya, no hi veu característiques en comú, en aquesta nova generació d'intèrprets. Creu, això sí, que s'ha beneficiat de la tradició de Pastorets i del teatre amateur en general: “A Londres hi ha unes escoles impressionants. Aquí no tenim el nivell tècnic dels nens d'allà. Sí que és cert que a Catalunya hi ha una tradició de teatre amateur, que ha fet que tinguem grans companyies de teatre internacionals. Els nens actors han conviscut amb el teatre d'una manera o l'altra. Sense aquesta tradició, no estaríem fent el que fem”.

Pep Armengol té una llarga experiència en càstings de nens i nenes: “N'he fets moltíssims. Nosaltres som enemics dels càstings massius, en què la tria es converteix gairebé en una loteria. Sempre hem d'estar oberts a la sorpresa perquè a vegades en la primera prova no ho veus. Cal trobar algú que encaixi en l'imaginari del director. A vegades et pots equivocar amb un primer impacte molt fort però que s'esgota. No va bé per fer un llargmetratge”.

Sovint, com en el cas de Marina i Francesc, els nens no s'han plantejat seriosament dedicar-se a la interpretació i són ells que els van a buscar. Armengol adverteix del perill d'introduir els nens al món professional: “Quan agafes un nen i el portes al nostre món, garantint-los uns ingredients humans en el treball, pedagògicament està molt bé. Però el que és més complex i delicat és ficar-los en el món mediàtic. Tant la Marina com el Francesc han viscut els premis Gaudí i els Goya, tota la part d'entrevistes...”.