Adéu a Maria Beneyto

La poeta i novel·lista valenciana Maria Beneyto (València, 1925) va morir ahir als 85 anys. El món literari es va tenyir de dol per la pèrdua d'una de les primeres escriptores que es van atrevir a escriure en català en els difícils anys de la postguerra.

D'origen castellanoparlant, Beneyto va passar la seva infància a Madrid, però en tornar a València va prendre la decisió d'escriure en català com un acte a favor de la llengua de la terra que l'havia vist néixer. L'amistat creada amb Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Xavier Casp, que li recomanen escriure en català, la refermen en la dècada dels anys 50 en una decisió “valenta”, a parer de Josep Ballester, exvicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, entitat de la qual l'escriptora va ser sòcia d'honor. Beneyto també va conrear l'amistat de Vicente Aleixandre i Max Aubi i va publicar en castellà alguns llibres, com ara Eva en el tiempo.

Poeta i novel·lista, en tots dos gèneres va destacar a partir dels anys 50, sobretot arran de guanyar el premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). Però la dècada posterior és la de la seva producció narrativa, on resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu, qualificada pels crítics com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta. Ballester destaca la influència de Beneyto en moltes escriptores posteriors, “no sols com a literata, sinó també com a dona, i això que no exercia com a feminista militant, i com a ferma defensora d'una llengua minoritzada”, expressa Ballester. De fet, Beneyto va ser la primera dona a obtenir el Premi de les Lletres Valencianes.

Dels seus darrers llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).