Calonge mil·lenari
L'Ajuntament i Colònico inauguren avui una exposició permanent a l'edifici de la biblioteca amb troballes arqueològiques
Tot va sorgir el 1940, amb la creació de les Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines
Calonge torna a tenir museu. Es tracta d'una exposició permanent d'arqueologia del municipi que s'inaugura avui, a les 8 del vespre, als baixos de l'edifici de la biblioteca municipal. d'arqueologia. La recuperació de la mostra de les troballes arqueològiques del municipi ha estat impulsada pel Centre d'Estudis Calongins Colònico, propietària de les peces, i per l'Ajuntament, que cedeix el local, inicialment per un termini de 3 anys. L'exposició es podrà visitar cada diumenge al matí, a part de poder fer visites concertades a grups.
La mostra està formada per quatre vitrines, on es poden veure ossos, ceràmica i peces d'ornament descoberts sobretot a les coves d'enterrament del neolític que hi ha al terme. I es complementa amb 11 plafons que expliquen la història de les troballes, fotografies de coves i excavacions i un mapa del municipi amb la localització dels jaciments. La mostra és una petita part del que es mostrava al Museu d'Arqueologia que Colònico va tenir a les golfes del castell medieval entre els anys 1981 i 2000. En aquesta data, les troballes es van empaquetar i dipositar a l'arxiu municipal.
Abans de 1981, el museu estava situat, com també amb elements folklòrics, a la casa natal de Pere Caner, ànima de la recuperació del passat de Calonge. Però Pere Caner no va actuar sol, sinó a través d'un grup de joves del poble, entre els quals hi havia Lluís Vilar, Pere Viñals, Josep Gendrau, Tomàs Echevarria, Manel Clara, Josep Cargol...
Orígens
Tot va sorgir el 1940, amb la creació de les Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines (JBNC), amb seu a la casa natal de Caner i presidida per Lluís Vilar. Entre les fites marcades hi havia crear un museu. I aquest es va fer una realitat l'any 1947, essent el primer element una pedra gravada amb una figura antropomorfa que estava a l'ermita de Sant Esteve. I a partir d'aquí, el museu es va anar completant amb donacions de la gent i troballes dels joves, coneguts com la Colla del Museu. I van comptar amb el suport incondicional de Lluís Barceló, conservador del museu Cau de la Costa Brava de Palamós. Fins i tot es van fer unes vitrines, que són les que hi ha encara.
Davant el perill que fos clausurat per l'Ajuntament franquista, la colla va decidir convertir el museu calongí en delegació local del GEiEG, i es va passar a dir Museu Folklòric de les Gavarres. Al final, però, es va tancar. Era l'any 1950.
Tot i això, al cap de set anys, es va aconseguir reobrir. El museu disposava de 8 seccions: armament, numismàtica, surotapera, zoologia-botànica, mineralogia, ceràmica, arqueologia i folklore. Però, amb el temps, es va anar diluint, fins tancar-se. I no es va reobrir fins que va anar al castell.
