El teatre català viatja
Actors i directors celebren el Dia Mundial del Teatre esperonats per la creixent exportació d'òperes, musicals i textos teatrals
L'empresa Focus té pràcticament tancada la seva primera franquícia, després de múltiples intents. El musical Stilton, que avui abandona el Teatre Condal i ja prepara una gira de dos mesos a Catalunya (de setembre a novembre) i una temporada a La Latina de Madrid per Nadal, té assegurades també les produccions a Lisboa i als casinos de Beirut. El bon tracta amb Atlantyca Entertainment (que dóna els drets a poder traspassar el personatge literari infantil a l'escena) ofereix la possibilitat d'arribar a una bona pila de països. Per ara, ja es planteja Milà. I no és escabellat pensar d'entrar al mercat del Brasil o dels Estats Units, on aquest personatge de literatura infantil està agafant dimensió de fenomen.
Si fa anys que autors com Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel i Jordi Galceran (sobretot arran del fenomen El mètode Grönholm) sonen amb una certa freqüència arreu d'Europa, l'aparador virtual que ha obert la Sala Beckett ja dóna els seus fruits. Pau Miró, Carles Batlle i Esteve Soler, després d'assistir a lectures dramatitzades dels seus textos per tot Europa, s'han fet un nom i comencen a prodigar-se a Alemanya (Soler i Batlle) i Itàlia (Miró). La darrera peça estrenada a la Beckett de Soler (Contra el progrés) ha meravellat els directors dels teatres alemanys i actualment se'n fan tres produccions a Munic, Aquisgrà i Gelsenkirchen (“la ciutat de l' equip de futbol Schalke 04”), al desembre s'estrenarà a Hard (Àustria). Al juny, i dins del Grec, l'autor presenta a la Beckett una nova seqüela: Contra la democràcia.
Guillem Clua també s'ha fet un lloc als Estats Units. Ell va presentar Galceran al seu representant perquè intentés introduir El mètode Grönholm a Broadway. Sembla que encara hi ha opcions. Clua, d'altra banda, que va debutar la temporada passada al TNC amb una incommensurable Marburg, segueix escrivint i representant peces de mitjà format amb més facilitat a Nova York que a la cartellera professional de Barcelona. Fa poc va estrenar Killer, un treball que ha durat dos anys per convertir una història d'antiheroi tràgic en un monòleg musical del mateix títol.
El treball de formiga del desaparegut Festival d'Òpera de Butxaca també ha donat nous fruits. A les acaballes del festival es va aconseguir coproduir amb Darmstadt La Cuzzoni, una peça de petit format amb llibret de Marc Rosich i partitura d'Agustí Charles. De fet, aquesta mateixa sala també va coproduir l'òpera Juana (2005), d'Enric Palomar, i es va atrevir a fer una producció específica del Mar i Cel de Dagoll Dagom, fa uns anys. Arran d'aquest èxit, el teatre els va encarregar una peça de gran format que fa pocs dies han estrenat a aquest teatre nacional alemany: LByron. Farà nou funcions fins al maig a Alemanya i per al juny hi ha programades tres sessions al Liceu.
El teatre català diversifica opcions. A més de La Fura dels Baus i Comediants, es comencen a exportar produccions.
ALGUNS PROTAGONISTES QUE EXPORTEN
Agustí CharlesActors a les fleques
El Dia Mundial del Teatre, que se celebra avui, té un aliat de consideració: el Gremi de Flequers de Barcelona. Avui es podrà esmorzar amb el pa del teatre, fet exclusivament per a aquesta festa. La llista dels prop de 50 forns que l'oferiran es pot trobar al web www.publiespec.cat. Qui compri aquest pa avui es pot trobar amb la sorpresa que un artista o un polític li doni un descompte per anar a veure una obra de teatre. A la una hi ha la lectura del manifest a la plaça Raquel Meller, al Paral·lel. Anualment, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya encarrega un text a un dels seus socis que es llegeix com a segon discurs. És el segon any que s'organitza la celebració entre institucions, empresaris i sindicat.
