Més premis per al cinema català
‘Buried',‘Caracremada', ‘Pa negre', Aranda, Romà Gubern i Aina Clotet reben els Sant Jordi de RNE
“No s'ha de criticar gaire el cinema, perquè ens ajuda a sobreviure”. La frase és del director de fotografia Néstor Almendros, i la feia seva ahir Romà Gubern, en un discurs improvisat, a la roda de premsa dels 55 Premis Sant Jordi de Cinematografia, atorgats per un jurat de crítics de Catalunya. L'historiador cinematogràfic, distingit per la seva contribució a la difusió del cinema, va aprofitar per recordar el que per a ell i per a companys de generació com Manuel Vázquez Montalbán i Terenci Moix va representar el cinema: “La cinefília va començar com una necessitat d'escapar de l'Espanya sinistra de la postguerra, plena de sotanes i uniformes de militars i falangistes”.
Romà Gubern va rebre ahir el premi en una gala als estudis de TVE a Sant Cugat (s'emetrà demà a les 22 h per La 2), en què van ser distingits, entre d'altres, Vicente Aranda (premi a la trajectòria), Buried (millor pel·lícula espanyola), Caracremada (millor opera prima), Carlos Areces i Antonio de la Torre (millors actors per Balada triste de trompeta), Aina Clotet (millor actriu per Elisa K),i Pa negre (premi dels oients).
Aranda i ‘Pa negre'
Vicente Aranda va assegurar que és “poc amic dels premis; no és un acte d'humilitat, sinó d'arrogància”, però va voler agrair el premi. Isona Passola vessava de satisfacció pel sorprenent camí de roses de la seva producció Pa negre: als 13 premis Gaudí i 9 Goya, s'hi afegeix ara la Rosa de Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola, atorgada pels oients de RNE a Catalunya, i continua acumulant rècords: se n'han venut 60.000 DVD i participarà a 55 festivals internacionals. La productora té un munt de projectes damunt la taula; “però encara m'he de decantar definitivament per algun”, diu.
Lluís Galter, que va guanyar el premi a la millor opera prima amb Caracremada, destacava: “Aquest premi és molt important per a la pel·lícula que hem fet i pel sistema com s'ha fet, que no és el clàssic, sinó que es basa en l'esforç i la il·lusió de gent molt implicada”.
