Un ‘Mamet' del 1894

El director de la Sala Beckett, Toni Casares, admet que programar El petit Eiolf (1894) d'Henrik ibsen topa amb línia de la sala de presentar dramatúrgia contemporània. Però, alhora, defensa el projecte de donar a conèixer una obra que encara no s'ha representat mai en català, d'un autor que ha estat el pare d'un teatre dramàtic i literari del qual beuen bona part dels autors d'avui. De fet, el conflicte moral (“els personatges saben que no existeix Déu i això els obliga a replantejar la condició humana) i de protagonistes fa olor “de David Mamet”, escrit, això sí, fa més d'un segle.

Casares, que inicialment volia representar l'únic text teatral de James Joyce però que va haver de canviar d'idea en comprovar que el nét de l'autor d'Ulisses no cedeix els drets, se sorprèn que El petit Eiolf encara sigui inèdita a Catalunya. La trama explica com un orfe accedeix a casar-se amb una rica per solucionar la seva vida i la de la seva germana. Després d'acabar els estudis, afronta l'empresa de publicar un estudi titulat La responsabilitat humana, però l'aparcarà quan decideix cuidar-se del seu fill, coix, a causa d'un accident. Ibsen transmet la buidor d'uns personatges que se senten insatisfets pel que són davant del que somniarien ser. L'escriptor conviu amb la dona, la mare i una estranya Dama de les Rates (s'encarrega de fer fora els rosegadors de les cases nobles, una mena de flautista d'Hamelin que també es pot identificar simbòlicament amb la Mort. L'obra s'estrena dimecres i estarà en cartell fins al 15 de maig.