Jordi Pujol: “La música s'ha de convertir en una eina de país”
L'expresident de la Generalitat analitza el paper dels músics catalans en companyia de Gerard Quintana i Els Amics de les Arts
Recorda que Catalunya està passant un moment difícil per la pressió sobre la llengua i la identitat
El cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, i el grup Els Amics de les Arts s'han reunit aquest dimecres a l'Hotel Majestic de Barcelona amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per analitzar l'efervescència de la música catalana i el seu paper en la consolidació cultural de Catalunya.
Pujol ha recordat que Catalunya està passant un moment difícil per la pressió sobre la llengua i la identitat, així com per l'existència d'una nova immigració que ha d'integrar-se, de manera que “la música s'ha de convertir en una eina de país” que serveixi per consolidar la immersió lingüística i la consciència col·lectiva, gràcies a una manifestació musical que arriba a milers de persones.
L'expresident ha assenyalat que la música i la cançó han tingut un paper important en la consolidació del país i ha citat exemples com les corals i els orfeons, la música de Pau Casals, els Setze Jutges, la cançó Al Vent de Raimon –que ha definit com una cançó “revulsiva” als anys seixanta–, i les composicions de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i La Trinca.
A més, ha animat els músics presents i els ha aconsellat a fer un acte de voluntariat ja que Catalunya és un país petit i, en certa manera, juga amb desavantatge perquè per fer qualsevol cosa en català cal fer un sobreesforç: “Ser català és fotut però dóna moltes satisfaccions”.
Músics responsables
Per això, ha instat els components de Els Amics de les Arts –Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret– a assumir responsabilitats perquè tenen la possibilitat d'arribar a un gran nombre de persones i de fer créixer la cultura catalana mitjançant l'emoció que brinden les cançons: “Teniu molta responsabilitat, ho sento nois”, ha fet broma.
Quintana ha assegurat que durant els últims 50 anys la música en català ha tingut un paper i unes funcions extramusicals, com la de la normalització lingüística i la d'alimentar moviments com l'associacionisme, i ha lamentat que, des d'alguns mitjans, s'intenti menysprear el passat de la música alabant, només, el que s'està fent actualment.
Seguint aquesta línia, Barceló, cantant i guitarrista de Els Amics de les Arts, ha negat l'existència d'un buit musical entre els anys 90 i l'actualitat, i ha recordat l'”extraordinari treball” de grups com Roger Mas, Mishima, Sanjosex i Antònia Font, que ara estan rebent el reconeixement tot i que porten molts anys treballant.
També ha admès que hi ha diferències entre l'actualitat i els anys 90 –quan van triomfar grups com Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Lax'n'busto i Umpah-pah– ja que ells són “d'una generació que ha començat sent analògica però que ha saltat al format digital d'una forma molt natural”.
“Som de la generació del Napster i l'Emule, i fem servir les xarxes socials per crear comunitat”, ha assegurat Barceló, que ha recordat que mai es van preguntar què volien ser i que van començar a cantar en català perquè és el que els sortia de manera natural.
Quintana ha respost a les preguntes dels periodistes sobre l'impacte de la crisi econòmica i les retallades i ha assegurat que no cal dramatitzar i que, a vegades, les subvencions poden “arribar a atrofiar”.
Piqué, d'Els Amics de les Arts, ha mostrat la mateixa opinió que Quintana i ha explicat que ells mai han vist “ni un duro” de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, a qui ha aconsellat que sigui menys paternalista i que en comptes de donar ajudes econòmiques faciliti, per exemple, el treball de les sales i els circuits musicals.
Canvi generacional
Quintana ha afegit que la crisi no és dolenta, en tant que pot facilitar un canvi generacional i una aposta per grups més petits; ha assegurat, a més, que és el moment de reorganitzar i repensar el panorama de la música en català.
