Cultura

Poesia

Xènia Dyakonova

Amb tots els sentits

Què li demanem, a un llibre de poemes? Vull dir, què li demanem els lectors hedonistes? Resumint molt, que tingui gràcia verbal, que ens alegri una mica la vida i que ens faci creure que l'autor, mentre escrivia tot això, pensava en nosaltres. O potser, dient-ho d'una altra manera, volem sentir-nos-hi com a casa. Doncs bé, Ulls a través, de Gemma Arimany, reuneix totes aquestes qualitats i és semblant a una casa neta, acollidora i amb bones vistes.

La jove autora, nascuda a Olot l'any 1980, després d'un primer poemari, Ferro trencadís (2003), i un llibre de contes, De portes endins (2007), ens ha regalat un recull de poemes senzills i càlids, amb una curiosa unitat temàtica. Estructurat en cinc parts, Prefacial, Fer l'ullet, Mussol, Conjuntivitis i Col·liri, el llibre agafa, com a pretext líric de tot plegat, la vista, la mirada, les impressions visuals. I això no és gens casual: el món, o tot allò que ens envolta, ens entra de manera més immediata pels ulls, i aquests poemes donen la mateixa sensació d'immediatesa. La poeta va per la vida no només amb els ulls ben oberts, sinó també amb l'ànima atenta, i sembla que per ella no hi hagi res més natural que parlar-nos d'allò que veu, sent i pensa.

Un cop se'ns apareix a l'hora de dinar, amb un plat d'espaguetis, i resulta que aquest moment coincideix amb l'espera d'algú estimat: “L'estómac és molt viu. / L'estómac té ull clínic: / l'estómac pot sentir-te / molt abans que jo et vegi”. A qui se li acut una imatge tan expressiva per a aquesta experiència? En un altre poema de l'obra, veiem com el personatge de l'autora es maquilla, observant-se des de fora amb un punt d'ironia autoreferencial: “M'emmascaro de khol negre, / carbó que m'intensifiqui: / llapis, ombres i rímels, / que adornen i endureixen, / que fan un xic dolenta, / com a les primeres pel·lis”.

Encara en uns altres versos, ens parla de la música en un tren de rodalies, de camí cap a la feina, i ens confessa que tot i ser contrària al fil musical imposat, es deixa emocionar, involuntàriament, per una melodia. O bé ens sorprèn amb una comparació inesperada en un poema amorós: “Com les gotes d'oftalmòleg, / la teva imatge”. És aquesta capacitat de treure una guspira de màgia d'una situació quotidiana, i de compartir la màgia amb el lector, el que ens fa llegir Ulls a través amb il·lusió i ens permet identificar-nos amb allò que se'ns hi explica.

I una altra cosa: tots els poetes joves escriuen sobre l'amor, o sobre l'erotisme, però són pocs els que saben escriure'n sense caure en l'exhibicionisme o en el lloc comú. Gemma Arimany en parla amb la justa mesura de sinceritat i discreció. “Tots els meus colors / (carn, negre, blanc, rosa) / esperen frisosos / que els envermelleixis”. A més a més, l'autora forma part del grup Mecànica Orgànica, i tot sovint canta alguns d'aquests poemes, acompanyada per Arnau Tintó (guitarra); que la seva poesia es presti a ser musicada vol dir que ja és harmoniosa per ella mateixa, i té un ritme àgil i vigorós. Tant de bo aquesta música verbal pugui alegrar moltes oïdes, encara que entri a través de la lletra impresa, és a dir, a través dels ulls.

Ulls a través Autora: Gemma Arimany 15è premi de Poesia Miquel Martí i Pol Editorial: Servei de Publicacions de la UAB Pàgines: 146 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Mor l’actor de comèdia John Okafor, conegut popularment com a ‘Mr. Ibu’

novetat literària

Pierre Lemaitre quan escriu transpira, no s’inspira

Barcelona
Cultura

Marcel·lí Güixens, membre històric i excap de colla dels Nens del Vendrell

Crítica

El rei va despullat

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona