De la memòria a l'impuls de viure
Anguilas és el “testament” d'un racó fronterer de Buenos Aires que ara està engolit per les barraques. És el parer de l'actor, autor i director Andrés Cavallín i es podrà veure a partir de demà. La contrapartida és Cavalls salvatges no m'arrancarien d'ací (Premi Injuve 2011). L'obra, estrenada el 2009, fa la temporada més extensa a Barcelona. Seran els dimarts i dimecres de juny a partir del 7.
L'obra de Cavallín, un actor que ha col·laborat una quinzena d'anys amb Comediants, parteix de sis contes escrits per ell mateix, basats en el seu passat i present que retrata les llums i ombres d'un nen que decideix anar més enllà de l'horitzó que divisa des del poble i que arriba a Barcelona on descobrirà que el seu fill canta el mateix espiritual negre que ell feia en el cor del barri.
Cavalls..., escrita i dirigida per Víctor Sànchez, parla de l'ànsia de viure, de superar la còmoda monotonia que dóna insatisfacció al protagonista. Trencarà amb tot i es deixarà seduir pels límits. L'abisme tampoc reconforta el jove que, tot i així, aprèn la utilitat d'haver-se atrevit a sortir del seu refugi. Aquest text és un dels treballs que ha impulsat l'Institut del Teatre de Barcelona. Proposa que alumnes a punt de llicenciar-se construeixin una primera producció que els serveixi d'aparador i que, si la confluència és òptima, esdevinguin companyia. Tant el Versus Teatre com el Teatre Gaudí Barcelona, tos dos dirigits per l'equip d'Ever Blanchet, han programat una pila de propostes aquesta temporada. És el cas de Menys emergències i Buenos Aires al TGB i de Hamlet és mort, Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I i l'actual Cavalls salvatges no m'arrancarien d'ací al Versus.
