Sardana horitzontal
Cesc Gelabert i Perejaume impulsen l'espectacle d'inauguració del Grec amb el repte de trobar camins per on fer evolucionar el folklore
L'obra compta amb 6 sardanes, 4 de clàssiques, i creacions de Carles Santos i Borja Ramos
El coreògraf Cesc Gelabert va acceptar fa un any i mig, inconscientment, la invitació d'obrir el Grec fent una mirada nova a la sardana. Ha estat un impuls que el mateix director del Grec, Ricardo Szwarcer admet que va ser arriscat, però que ara comproven que arriba a bon port. El 17 i el 18 de juny s'inaugura el Grec amb La muntanya al teu voltant, una creació que ha ajuntat per primer cop Perejaume i Cesc Gelabert en una creació. El coreògraf avisa que el seu repte no és fer “una sardana rara”, sinó aconseguir que el folklore conflueixi amb la dansa contemporània sense haver de forçar res.
Va ser de molta ajuda, la residència que va fer la companyia Gelabert Azzopardi a la Fira de la Mediterrània, a Manresa, la tardor passada. Va possibilitar la trobada entre ballarins contemporanis i amateurs de colles sardanistes. El muntatge ha anat resseguint la història de la sardana des que hi ha la primera referència, en anys de la inquisició. La sardana ha anat variant al llarg de la vida, fins a l'arribada del franquisme, moment en què aquesta dansa ha esdevingut símbol de catalanisme davant d'una dictadura que provava d'anul·lar qualsevol gest d'aquesta cultura. Avui, se sorprèn Gelabert, els esbarts dansaires estan plens de gent jove que els garanteixen pervivència durant dècades, tot i que el ball respongui a una mirada molt vertical, noucentista, lenta. Però els seus defensors estan estranyament oberts a noves mirades més contemporànies.
Gelabert proposa que la dansa agafi ritme, velocitat, fent-la més horitzontal, com quan els joves van fer-la revolucionar per trencar amb la pauta del contrapunt. Els músics seran en una tarima al darrere mentre els ballarins ballen al fossar.
L'espectacle incorpora sis sardanes, quatre de clàssiques, arranjades perquè les interpreti la Banda Municipal de Barcelona, i dues de Carles Santos i Borja Ramos. Aquest músic basc ha estat l'encarregat de cosir totes les partitures per permetre aquest viatge musical d'emocions. En l'obra, els ballarins recitaran alguns versos de Perejaume. A Jonathan, vingut de Burgos, li toca dir “entotsolat”, amb un fraseig “que em recorda Dalí”, diu, divertit, Gelabert. La cultura es mou amb les contínues influències d'arreu. El ballarí, que ballava sardanes amb l'avi però que preferia provar altra oferta cultural en la joventut, insinua que en l'ADN, hi ha una emoció conjunta: l'individu forma part d'un tot.