Catxet?

Acaba de sortir un volum de la col·lecció La ciutat del Born, Barcelona 1700, editada per l'Ajuntament de Barcelona. Si establim un paral·lelisme amb la triple distància que Occident ha fixat per parlar d'Orient, la memòria històrica que permet la recuperació del recinte del Born seria Mitjana, la Pròxima, la del segle XX i la Llunyana, la de l'època de Ramon Llull. Aquest sisè volum va de Llengua i literatura i una de les aportacions més interessants és la llarga llista de paraules catalanes que no consten en cap diccionari, recuperades per l'historiador Albert Garcia Espuche gràcies a la literatura notarial. Moltes provenen dels arts i oficis. Eines de sabater com arrencatatxes o la brunyeta, o eines d'argenter com tambalet o la bavera. Em crida l'atenció el catxet (joia). Garcia Espuche extreu “un catxet d'or” d'un inventari de Miquel Riber (1676). Per un d'aquells atzars lingüístics, els diccionaris terminològics del Termcat inclouen el gal·licisme caixet (del francès cachet) per designar la “cotització d'un artista en el mercat de contractació”. Si l'artista fes música de tres segles enrere potser ens ompliria de joia i el seu caixet seria un catxet d'or.