Juvenil
Andreu Sotorra
La memòria de l'oreneta
La novel·la El secret de l'oreneta va néixer i créixer a la xarxa en un bloc homònim, ara tancat, que Shaudin Melgar-Foraster, autora nascuda a Barcelona, tot i que resident des dels 26 anys a Toronto (Canadà), on exerceix de professora de llengües al Glendon College de la Universitat de York, va començar amb la intenció inicial de fer un regal literari.
No es tracta, però, de la seva primera publicació. El seu debut literari es va produir amb la novel·la Més enllà del somni (Bullent, 2008), la primera part d'una trilogia en procés, de la qual ja se sap el títol del segon lliurament, Perduts a l'altre món.
Aquesta trilogia de gènere fantàstic (Trilogia de la interferència), però amb una combinació en la trama relacionada amb el món real, està ambientada a Toronto, el territori que l'autora coneix prou bé, amb dues noies adolescents de protagonistes. Allò d'arribar i moldre es podria atribuir al camí literari fet per l'autora, perquè la primera novel·la, Més enllà del somni, ha estat traduïda a l'anglès i publicada per l'editorial nord-americana Trafford Publishing.
Realisme i memòria històrica
El secret de l'oreneta, s'aparta del gènere fantàstic per endinsar-se en el realisme i pouar en la memòria històrica, amb ingredients complementaris: intriga, misteri, ressonàncies de la novel·la de colla, un casalot que amaga un secret, la mirada al passat i, de rerefons, la idealització del món perdut que configura la llengua, el paisatge i la memòria dels autors. Remarquem també que uns dibuixos d'aire tenebrós, fets pel fill de l'autora, Yotin Quibus-Melgar, han creat un vídeo (http://ves.cat/aJPT), realitzat per Quico Romeu, que fa de book tràiler de la trama.
La història té els seus orígens als anys seixanta del segle passat. A pesar del salt temporal, però, no es malmet el registre literari, que és contemporani i que incideix en la relació que s'estableix entre els diversos personatges a través de l'amistat, l'opció de risc que prenen i la descoberta inesperada que els uneix amb el seu passat.
La novel·la s'estructura en quinze capítols, algun dels quals s'insereix en èpoques anteriors a la de la narració per mantenir el lector en el context, imprescindible per casar les diverses peces de la història.
Un casalot deshabitat, una tela del pintor solsonenc Francesc Ribalta (1565-1628), amagada amb unes signatures darrere que haurien compromès els seus titulars durant la Guerra Civil, el poder establert del règim franquista en una societat rural, la presència d'un paleontòleg, fill de mare catalana i pare mexicà, que s'interessa pels seus orígens i per l'estat del casalot de l'oreneta, que els seus avantpassats van tancar abans de l'exili, i l'esperit de justícia, com en tota bona novel·la de colla que vulgui arrossegar els seus lectors.
Passat i present s'entrelliguen sense trencaments ni sotracs ni recursos fàcils i fantasiosos que la farien increïble fins al punt que les diverses èpoques, que són els fonaments d'El secret de l'oreneta, sembla que es fusionin en una de sola, com si la memòria històrica no formés només part d'un moment determinat, sinó que va deixant rastre inesborrable en les generacions que vénen al darrere.
