Cultura

Guia en la memòria

Com tots els qui s'han avançat al seu temps, ens guiarà en el futur nebulós

Parlar ara de Miquel Pairolí i pair la seva mort deu demanar decòrum per respecte al seu testimoni humà. “No dramatitzem, que és indecorós”, va escriure púdicament en saber que la vida havia mogut fitxa en un escac i mat que representava un fi de partida diferit en el temps, d'una manera incerta i força imprevisible en els detalls, amb tot el que això comportava de sofriment físic i psicològic. En veure la posició de les peces al tauler, va voler transitar la recta final amb una dignitat estoica rellegint Salvador Espriu i Epictet.

Des de la voluntat de decòrum i fins on és possible intentar ser objectiu, sembla pertinent afirmar que Pairolí ha estat un dels prosistes en català més suggestius dels últims trenta anys. Deixa obres recomanables per a lectors exigents en diferents gèneres: novel·la, crònica, biografia, assaig literari, teatre... Especialment interpel·lant és la seva aportació al dietarisme i al periodisme. El seu últim llibre, Octubre, i el seu últim article, Teló, tenen el gust dels textos clàssics que perduren perquè a cada nova lectura inciten reflexions profundes. Llegint-los s'aprenen lliçons de compromís i de rigor com en assaborir els valors morals dels grans assagistes.

Pairolí ha bastit una obra literària potent des del sentit crític, fidel al desig de ser útil als Països Catalans. Persona d'una vasta cultura, una fina ironia i un pausat escepticisme, ens ensenya a ser vigilants, ponderats, honestos i coherents. I ens captiva amb una prosa exquisida, neta i ordenada com el seu pensament.

En contrast amb tants escriptors de pèl moixí, Pairolí és un autor vigorós que haurem de tenir sempre ben en compte perquè havent-nos retratat amb lucidesa el nostre temps ens ha llegat claus per interpretar el futur. “Lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit una gran part del que vivim”, ens recordava en el seu últim article. Hem de mantenir viva la seva memòria en agraïment al que generosament ens ha ofert. Ens fa molta companyia en el present confús i, com totes les persones que s'han avançat al seu temps, ens guiarà en el futur nebulós.

Serem decorosos, Miquel. Però, per bé i per mal, no podrem evitar que siguem també humans, massa humans. Per aquesta raó, disculpa'm ara l'acabament. Gràcies per tot (que ha estat moltíssim), mestre.

Xevi Planas és periodista

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

festes i tradicions

La Mercè més descentralitzada comença avui

Estrena espais i amplia districtes en una edició amb mesures de seguretat addicionals

barcelona
 

Els dos nous accessos augmentaran la seguretat a la Sagrada Família

barcelona
 

Entitats culturals de Girona s’uneixen per projectar ‘Estat de setge’ al Truffaut

Girona
 

Conflicte a l’ombra de Bergman

Girona
 

El Bòlit exposa la ‘violència suspesa’ de Jerusalem

Girona
 

Danesos en guerra

Barcelona
 

Demà arrenca la 5a edició de Mirador Photo Garrigàs

Garrigàs
 

El Cucut crea el seu club de lectura

torroella de Montgrí
 

Món Sant Benet, deu anys de pol cultural a la regió central

manresa