cultura

Herman Dune

El duet francès, famós per la cançó de l'anunci d'Estrella Damm ambientat a El Bulli, actua aquesta nit a l'Auditori de Girona

“No volíem carn a l'anunci”

Herman Dune està format des de fa més d'una dècada per David-Ivar Herman Dune (compositor, cantant i guitarrista), conegut com Yaya, i Cosmic Néman (bateria). La seva especialitat és el rock'n'roll acústic i melòdicament irresistible. Avui actuen a l'Auditori de Girona (21h, 15 euros), dins de Temporada Alta. Hola, Yaya...

La cançó de l'anunci d'Estrella Damm, I wish that I could see you soon, té uns cinc anys. Què us sembla aquest èxit recent a l'Estat espanyol?

M'encanta aquesta cançó, és molt important per mi i per Herman Dune. Amb ella ens vam alliberar de moltes inèrcies i ens va servir per iniciar una nova aventura. M'agrada molt que continuï sonant i poder-la cantar sovint.

La cançó ja havia tingut èxit en altres països?

L'any 2007, va tenir un petit èxit als Estats Units i això ens va permetre actuar-hi sovint. A partir de llavors tots els nostres discos fins al més recent, Strange Moosic, han sortit també als Estats Units. I wish... ens ha obert moltes portes.

I John Peel?

També. Ens va convidar a les seves cèlebres sessions des del nostre primer single i gràcies a ell hem actuat molt al Regne Unit. Crec que a John li agradava sincerament la nostra música i compartíem també el sentit de l'humor. El nostre afecte per ell només és comparable amb la nostra admiració.

Coneixíeu El Bulli?

No. Com a vegetarians, només ens importava que en l'anunci no s'associés la nostra música amb la carn, i ho van respectar.

Strange Moosic... Per tant, feu música estranya?

No crec que el títol del disc s'hagi d'interpretar literalment. El nostre disc Giant no era gegant: tenia unes mides corrents.

Us definiu com un “rock'n'roll duo”. Sereu dos a Girona?

No, la base del grup som Néman i jo, però des del 2006 el nostre amic Ben Pleng ens acompanya com a baixista.

He llegit que us han influït Dylan, Chuck Berry i Leiber & Stoller. I Jonathan Richman?

M'encanta Richman, és un artista meravellós i segur que ha escoltat molt Dylan, Berry i Leiber & Stoller. Els estimo a tots.

I la dièresi de Düne?

La vam treure per estètica.

Per què canteu en anglès?

M'ho han preguntat tant, sobretot a França, que abans m'irritava la pregunta, però ara gairebé em diverteix. El millor de l'art és que pots fer el que vols.

La vostra relació com a germans és com la dels Gallagher?

No [riu]. En primer lloc, Oasis s'ha desfet. I en segon lloc, Néman i jo no som germans.

Quin és el futur del rock'n'roll?

Tu veus el futur? Jo, no. Simplement, amo el rock'n'roll i espero que tingui una llarga vida. És tot el que puc dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva