L'Església consent
El Tapís de la Creació, una joia del romànic, serà restaurat després de mesos de negociació per vèncer el recel del capítol de la catedral de Girona al seu trasllat
A més d'actuar sobre el tapís, s'adequarà l'espai expositiu per evitar l'impacte dels visitants
Tot eren enhorabones i felicitacions en l'acte de presentació de l'operació de restauració del Tapís de la Creació, que es va fer ahir, a la capella de l'Esperança de la catedral de Girona. Després de mesos de negociacions, el capítol no ha tingut més remei que entendre que l'absurda pretensió que la peça fos restaurada in situ no era viable, i que aquesta ha de viatjar fins al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat (CRBMC), a Valldoreix, i restar-hi uns mesos –fins al març vinent–, per tal que s'hi duguin a terme
els treballs, que tenen
un pressupost total de 136.600 euros, entre l'actuació directa sobre la peça i l'adequació de l'espai expositiu, al museu de la catedral. La inversió, que puja a 152.000 euros, perquè s'hi inclouran “altres obres de la catedral” no especificades, la cobrirà l'Obra Social de La Caixa, a través del programa Romànic Obert, que des del gener del 2009 ja ha aportat 4,7 milions d'euros per a actuacions de millora i restauració de monuments a les comarques gironines (18,2 a tot Catalunya), segons va remarcar ahir Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació La Caixa.
Àngels Soler, directora del CRBMC, va fer una breu exposició de quines seran les actuacions que cal fer sobre la peça. El principal objectiu fixat és donar estabilitat a la peça per tal d'evitar que es continuï degradant, i afavorir-ne així la conservació. S'actuarà sobre el tapís seguint criteris de mínima intervenció i màxim respecte per tots els elements que conformen la història de l'obra, de manera
que les intervencions de consolidació requerides seran totalment reversibles, s'utilitzaran materials neutres, estables i compatibles amb la naturalesa de la peça, i totes les fixacions es duran a terme mitjançant cosits de restauració. També s'actuarà sobre l'espai d'exposició, per millorar-ne les condicions: minimitzar les fluctuacions de la temperatura i humitat relativa, construir una vitrina estanca, millorar la qualitat de l'aire de la zona de la vitrina per reduir els agents contaminants, i millorar les condicions de seguretat i il·luminació de la zona.
Diagnòstic del 2005
Soler va explicar ahir que, l'any 2005, el CRBMC va encarregar a les especialistes Carme Morata i Mari Luz Masdeu, un informe tècnic sobre la conservació del tapís (3,58 x 4,5 metres), datat a cavall entre els segles XI i XII, que s'exposa des del 1975 a les sales del Museu Capitular de la Catedral. El tapís ha estat restaurat quatre vegades. La primera intervenció va tenir lloc el segle XIX (1878), per tal de ser exhibit en l'Exposició Universal de París. La segona actuació va ser la primera dècada del segle XX, en què unes monges franceses en van recompondre fins a 28 fragments. La tercera restauració es va fer, segons l'historiador Pere de Palol, entre el 1951 i el 1952, mentre que la quarta es va fer el 1975, per iniciativa de
Genís Baltrons, i va ser
a càrrec de les monges adoratrius de Girona.
Després de l'informe tècnic del 2005, el 2008, amb motiu de la creació del programa Romànic Obert entre el Departament de Cultura i La Caixa, el CRMBC va demanar que s'inclogués el tapís en el programa d'actuacions. El 2010 es va crear una comissió d'experts i es va realitzar un informe tècnic que tracés el procediment a seguir en cas d'actuació. Es completa l'informe del 2005 seguint tècniques no destructives, com ara la llum rasant, difusa, infraroig i ultraviolada.
El president del capítol de la catedral, Jaume Julià, va lamentar haver de prescindir un temps del
tapís, així com el bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va fer una intervenció que no s'allunyava gaire d'una homilia. Pardo va
assegurar que les reticències a l'hora de cedir el
tapís per a la seva restauració, que finalment sufragarà La Caixa, estaven
motivades per les “condicions d'estima, preocupació i valor” que des del
Bisbat donen a la peça,
“de cap manera un sentiment de desconfiança vers l'equip de restauració”.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i una munió d'acompanyants, entre els quals el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i l'alcalde Carles Puigdemont, es va fer esperar, va arribar gairebé mitja hora tard i, abans de donar inici a la roda de premsa, va decidir fer primer una visita a la sala on s'exposa el tapís, malgrat tenir no menys de sis persones dels serveis de premsa i protocol dels convocants, alguns dels quals, paradoxalment, van dificultar la tasca dels mitjans. Ferran Mascarell va assegurar en el parlament: “Possiblement no som prou conscients del valor i la riquesa del nostre patrimoni”, i va anunciar tot seguit que es refarà la comissió mixta formada per govern i Església per estudiar qüestions referents al patrimoni.
