El filòleg Joan Solà, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El jurat destaca les «obres monumentals sobre la llengua catalana» que ha portat a terme el lingüista urgellenc
Després de l'historiador Josep Termes (2006), l'escriptor Baltasar Porcel (2007) i la poeta i traductora Montserrat Abelló (2007), Òmnium Cultural va distingir ahir un lingüista, tota un referent del món acadèmic i intel·lectual dels Països Catalans, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit ahir al vespre en un acte al Palau de la Música Catalana. «És el guardó més important a què podia aspirar», admetia, ahir, Joan Solà i Cortassa, de qui es destaca haver manifestat tota la vida el seu «amor a la llengua». Professor de lingüística catalana, des del 1966, a la Universitat de Barcelona –on, el 1983, va obtenir la càtedra de llengua i literatures catalanes–, Solà va codirigir la Gramàtica del català contemporani (2002). «És, per la seva exigència tècnica, l'obra més important de la meva carrera», va dir. Entre les seves altres gestes, però, sobresurten també les Obres completes de Pompeu Fabra, l'últim dels nou volums de les quals està previst per al 2010.
Solà, que sempre ha tingut Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky com a màxims referents, va instar ahir els polítics a treballar perquè la igualtat, a Catalunya, del català amb el castellà, «sigui un fet». «No és veritat que hi hagi convivència pacífica de dues llengües, sinó que hi ha una subordinació d'una de les dues. Quan hi hagi igualtat en terrenys com ara el cinema o la justícia, aleshores m'ho creuré.» Segons Solà, cal «recuperar l'autoestima» com a única via per tenir «una llengua rica que pugui caminar al costat de les altres en igualtat de condicions». «La salut del català és prou forta, però si badem gaire, ja no hi haurà possibilitat de retorn», va concloure.
Catalunya, Europa
jaume VidalEl lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es va celebrar al Palau de la Música Catalana, on el president d'Òmnium Cultural, entitat impulsora del guardó des de l'any 1969, va fer el seu discurs tradicional. Jordi Porta va ressaltar efemèrides importants com ara els 150 anys de la restauració dels jocs florals i els 90 anys del naixement de Joan Brossa. L'acte va tenir algunes al·lusions a l'obra de Joan Alcover, arran de la celebració del centenari de la publicació de Cap al tard; a Josep Carner, que va néixer fa cent vint-i-cinc anys; a Carles Riba, mort fa cinquanta anys, i a la Nova Cançó, de la qual se celebra mig segle d'existència. Però Porta va voler deixar que l'actualitat impregnés l'acte amb una referència clara a les eleccions europees i a la significació que té Europa per a Catalunya. «Com a catalans, hem estat i ens hem considerat sempre europeus i voldríem veure'ns reflectits en l'estructuració de la Unió». Per Porta, aquesta identificació total implica «la necessitat del ple reconeixement de la llengua catalana». Les culpes d'aquesta falta de reconeixement les va repartir. A més de la falta de diligència del govern espanyol perquè l'ús del català es normalitzi a Europa, moltes de les disposicions internacional no s'acaben de complir. I va citar, a tall d'exemple, l'article primer del pacte internacional dels drets civils i polítics ratificat pel govern espanyol fa més de trenta anys, en què es diu literalment: «Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.» Receptes per fer front a les adversitats externes de la cultura catalana: força democràtica i l'empenta de la societat civil i de personalitats com el guardonat d'ahir que perseveren amb talent en la defensa de la llengua.
