‘Pensament i ciència als PPCC'

Sovint tendim a pensar que el nostre és un país petit i que la seva cultura, inclosos el pensament i la ciència que s'hi generen, potser són de poca volada. Tanmateix, les dades objectives s'entossudeixen a demostrar reiteradament tot el contrari. Per exemple, l'impacte de les recerques que es fan a les nostres universitats, hospitals i centres de recerca supera la mitjana europea i se situa al nivell de països com Àustria i Holanda, i en algunes àrees científiques, com en ciències fotòniques o biomedicina, som una autèntica primera potència en l'àmbit mundial. Part del problema potser que sigui un cert desconeixement de quin és el paper de la ciència en la societat actual, de quins canvis s'han produït últimament en les àrees científiques més destacades, de com hi han contribuït els grups i els investigadors catalans i de quin ha estat el ressò internacional les seves aportacions.

Per contribuir a resoldre aquestes qüestions, a El Cep i la Nansa han publicat, dins la col·lecció Argumenta dedicada a monografies que tracten de manera crítica i raonada dels grans problemes culturals que ha d'afrontar la cultura catalana, l'obra Pensament i ciència als Països Catalans. Diverses veus acreditades, com les de Josep M. Camarasa, Claudi Mans i Vladimir de Semir, entre d'altres, hi analitzen les innovacions en disciplines com la biologia molecular, l'ecologia, la biomedicina, la física, l'astrobiologia o les matemàtiques.

Tanmateix, l'obra, especialment interessant per la seva senzillesa i brevetat enteses com a virtut, també explora el paper de les dones catalanes en la ciència del segle XX, de l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia de les ciències i humanitats dels Països Catalans, de la cultura i la comunicació científica en la societat del coneixement i de la política científica i universitària, i reflexiona sobre les dificultats per institucionalitzar, fer més visibles i comunicar la ciència feta a tot el territori dels Països Catalans.

És un llibre que, sens dubte, contribueix a enriquir, des de la memòria i la crítica, el debat cultural.