Circ i gest, però també Homer i Espriu
Les tretze noves produccions del CAER incideixen en el circ i la nova dramatúrgia i no obliden el teatre de text
La primera temporada del nou CAER «se situa a la frontera entre el classicisme i el risc, entre el que és consagrat i el que és nou», segons la declaració de principis dels seus responsables: «Una temporada que combina teatre de text, teatre físic, dansa, circ i òpera, alhora que reinventa talents reconeguts de les arts escèniques i interrelaciona creadors i artistes consagrats amb nous talents.»
En aquesta intenció de reinventar talents, doncs, l'actor David Selvas dirigirà una nova versió de La gavina de Txèkhov, la que ha escrit el britànic Martin Crimp, «que poleix i actualitza el clàssic i fa que els comportaments dels personatges siguin més contemporanis», va assenyalar el mateix Selvas. I el dramaturg Toni Martín signarà la direcció de la seva pròpia obra, The Hamlet's Circus, una proposta de teatre dins del teatre, A The Hamlet's Circus el circ hi serà com a metàfora però no en dues produccions més del CAER, en què les tècniques circenses seran les protagonistes absolutes. Seran les dues produccions del Trapezi 2009: Plecs, que firmen Manolo Alcàntara i Xavier Erra; i Atempo, una proposta d'una jove companyia del mateix nom. El circ, junt amb la dansa, el teatre i la música, també serà part important de l'últim treball del coreògraf i ballarí tortosí Roberto Olivan, Merdmaid's Call, que ha concebut després d'un any en què s'ha dedicat a reflexionar i a revisar les raons que el «van portar a començar a ballar». El fruit de la reflexió serà, segons Olivan, un espectacle centrat en la puresa del moviment. I també transita per la màgia del circ l'última col·laboració de Lluís Danés i Lluís Llach, Llits, una coproducció amb el TNC.
Si el CAER ha de ser la «fàbrica» per proveir d'espectacles la fira del circ Trapezi, també ha de fer el mateix per a l'altre festival escènic que organitza: el Cos, de mim i teatre gestual. La companyia mallorquina Au Ments, que destaca pel fet de crear un teatre físic molt conceptual, firmarà l'única producció del CAER per al Cos 2009, el muntatge Petit ball amb música de Biel Majoral.
Òpera contemporània
Hi va haver temor quan el Departament de Cultura de la Generalitat va anunciar el canvi de rumb del CAER que l'especialització en circ i teatre gestual del centre no reduís el teatre de text a una presència testimonial. Però la nova temporada tranquil·litza, a priori, els temors inicials perquè l'oferta inclou força dramatúrgia del repertori universal, que es posarà en escena passada pel sedàs de la visió personal de cada director o adaptador. Així al Txèkhov que dirigirà David Selvas s'hi sumen els textos de Salvador Espriu que bastiran El jardí dels 5 arbres, un muntatge de Joan Ollé que tindrà un extens repartiment (Montserrat Carulla, Joan Anguera, Ester Formosa. Àngels Poch, etc.). El jardí dels 5 arbres serà la coproducció de la temporada dels tres centres escènics catalans (Salt-Girona, Terrasa i Reus) i de la Fundació Teatre Principal de Palma. D'altra banda, d'August Strindberg, el dramaturg i director reusenc Francesc Cerro ha triat per posar en escena Pasqua, un text molt actual que parla dels efectes d'una crisi econòmica en la vida d'una família i que interpretaran Andreu Benito, Pau Roca i Fina Rius, entre d'altres. I expectació ja crea la nova proposta del sempre estimulant Oriol Broggi, al qual el CAER produeix un dels dos Eduardo de Filippo que el director muntarà l'any que ve: Natale in casa Cupiello, «una obra que en principi és una comèdia, una farsa, però que a poc a poc va destil·lant amargor», segons Broggi. Capítol a banda és la proposta de Fernando Bernués, director basc a qui el CAER deu alguns dels èxits més esclatants de temporades anteriors (Adreça desconeguda i Carta d'una desconeguda). En la nova temporada dirigirà La dona justa, de Sandor Marai, que adaptarà Eduardo Mendoza i protagonitzaran Rosa Novell, Cristina Plazas, Abel Folk i Víctor Pi. El clàssic d'Homer la Ilíada en versió d'Alessandro Baricco, dirigit per Tom Bentley-Fisher, serà la coproducció de l'any entre el festival Grec de Barcelona i el CAER.
Finalment, el CAER s'atrevirà amb una òpera: Alba eterna, la unió del jove autor Jordi Faura i el compositor Albert Guinovart, una òpera que medita sobre la indústria que es mou al voltant de la bellesa i l'estètica. Roberto Olivan s'encarregarà de la coreografia i l'orquestra Camera Musicae, amb seu a Riudoms, n'interpretarà la partitura sota la batuta de Tomàs Grau.
k
