Per catalogar

Dos joves amb camisa blava i barretina francesa vermella, a l'estil Jacques Cousteau, esperen amb nerviosisme l'inici del concert d'Els Amics de les Arts. Fa calor, però tant s'hi val. Més d'un miler de persones s'han aplegat al local polivalent de Cassà. Hi ha ganes de sentir el nou treball, Espècies per catalogar. “Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val, fotem una festa, muntem un sidral”. Només encetar el tema Carnaval els dos enfants Cousteau ja estan entregats. Tot el públic ho està i no desisteix durant les dues hores de concert.

Els Amics de les Arts definitivament han deixat de ser una revelació. Però quan surten a l'escenari encara se sorprenen que el públic canti els seus temes. Una “ingenuïtat” que tant de bo no perdin. El seu principal atractiu és que et parlen de quotidianitat, d'amor, de records d'infantesa, del més absurd i del més profund. Amb naturalitat i llenguatge proper. Una aparent simplicitat que duen a terme quatre grans músics i excel·lents cantants. “Diu que hi hem d'anar, que l'avisem amb temps, però que té llits de sobres”. El tram final de Louisina o els camps de cotó, cantat a capella. Pell de gallina. Per catalogar.