Cultura

Robert Guédiguian

El cineasta francès estrena el 27 d'abril ‘Las nieves del Kilimanjaro' i és objecte d'un cicle a la Filmoteca de Catalunya

“Hem perdut el somni i el treball, i cal retrobar-los”

La societat en què vivim ha posat la gent pobra esquena contra esquena, quan han d'estar costat per costat”
S'ha d'insistir que la pel·lícula és una immensa història d'amor, tot i que té una dimensió moral molt forta”

Cineasta d'esquerres fermament compromès amb les seves conviccions, Robert Guédiguian torna al seu barri natal de Marsella, L'Estaque, i a uns personatges que podrien ser perfectament Marius i Jeanette (protagonistes del seu film més conegut) uns quants anys més grans. Amb Ariane Ascaride, la seva parella i musa, relata una història d'amor, solidaritat i perdó que ha guanyat el premi Lux del Parlament Europeu, entre altres guardons. Director i actriu van ser ahir a Barcelona per inaugurar el cicle de la Filmoteca de Catalunya Els darrers Guédiguian, el primer Ascaride.

Quan li dediquen cicles i homenatges, se sent una mica gran?

Sí, no fa rejovenir. Al mateix temps també és un orgull. A Espanya ja em van fer una retrospectiva de vuit pel·lícules el 1999 a Valladolid, i Esteve Riambau, que ara és el director de la Filmoteca de Catalunya, m'havia dedicat llavors un llibre que va publicar la Seminci. Ara, el 2012, vinc amb disset pel·lícules. Espero tornar d'aquí a deu anys amb 27!

Els clàssics tenen valors que transcendeixen el pas del temps. Quins són els del poema de Victor Hugo Les pauvres gens en què s'ha inspirat a Las nieves del Kilimanjaro?

El poema ens diu que la humanitat existeix únicament en la gent pobra. No tenen més interessos en joc que viure, criar els seus fills, no patir, tenir amics... I per ells no hi ha res egoista en joc. Jo crec que el món en què vivim els ha fet pensar que sí que tenien interessos egoistes, i la pel·lícula intenta demostrar, com moltes de les meves pel·lícules, que no en tenen. Sempre dic que la societat en què vivim ha posat la gent pobra esquena contra esquena, quan han d'estar costat per costat, i això és una mica la moral de totes les meves pel·lícules. Jo vaig néixer el 1953 i vaig créixer en una època en què hi havia una consciència de classe. Amb el mitjà cinematogràfic intento que la flama segueixi viva, i estic
gairebé segur que tornarà a créixer.

Els moviment antiglobalització i els “indignats” no són símptoma que la flama es revifa?

És un principi. Jo crec que tot comença per la indignació, i la indignació s'ha de transformar després en insurrecció. A França hi ha Melanchon, el candidat de l'autèntica esquerra, que parla d'una insurrecció ciutadana. M'alegra molt que el moviment dels “indignats” passés a Espanya, perquè realment és el principi d'alguna cosa. Després cal una revolució intel·lectual, cal tornar a pensar un nou món. No dic que sigui fàcil, però cal tenir paciència. Els joves que s'han manifestat a tot el món en contra dels poders financers no volen viure com la generació precedent, no volen participar del món egoista de què parlava abans, i no se'ls podrà enganyar. No estan esquena contra esquena, estat costat per costat. És un principi molt interessant. La història sempre es produeix per fissures, i això és una primera fissura, un moviment tel·lúric. Cal ser una mica vulcanòleg per saber per on explotarà.

Fa un any a Canes deia que, per primer cop en molt temps, a França hi ha una generació de joves que viuran pitjor que els seus pares. Ara se sent dir a tot arreu, això.

Sí, al món sencer. Estem en una època de regressió social. Hem perdut el somni i el treball, les dues coses que tenia el món obrer quan era jove. I cal tornar a trobar-los.

Las nieves del Kilimanjaro parla de valors com la solidaritat, la bondat, l'amor, el perdó...

Hi estic d'acord, però s'ha d'insistir que la pel·lícula és una immensa història d'amor. Em sembla molt bella la idea que els dos facin el mateix sense explicar-s'ho l'un a l'altre. Això és al poema de Victor Hugo. I també a L'ànima bona de Brecht: com ser bo en un món malvat, com ser just en un món injust. La pel·lícula té una dimensió moral molt forta, i per mi, aquest gest individual i moral, en esdevenir exemplar, pot fer que l'altra gent el segueixi. Aquí de la moral passem a la política.

Cal no desanimar-se per la falta de compromís col·lectiu, per les debilitats dels sindicats, dels partits. Cal comprometre's individualment, i cal el compromís de la societat.
M'equivoco si em sembla que els protagonistes de Las nieves del Kilimanjaro semblen Marius i Jeanette, del seu film del 1997, que ja s'han fet grans?
No, no s'equivoca. A les pel·lícules que he fet, hi ha alguns personatges que són cosins germans. Han passat 14 anys des de Marius i Jeanette i són el mateix tipus de personatge, ben segur. I si mirem la meva primera pel·lícula, El último verano, també. Gairebé podríem dir que són els mateixos personatges que es van fent grans en aquestes tres pel·lícules.
Per què torna a L'Estaque, el seu barri natal? Li sembla representatiu del que passa al món sencer?
Jo crec que el món sencer és a tot arreu. Hi ha una frase de Txèkhov que vaig aprendre quan era adolescent: si vols parlar del món sencer, parla del teu poble. Jo he nascut allà, parlo d'aquest lloc. Si hagués nascut a Barcelona, faria el mateix a Barcelona. I si fos de Liverpool, faria el mateix a Liverpool. O a Hamburg. Dic ciutats amb port, que consti! El guió de Las nieves del Kilimanjaro es podria donar a un director espanyol i seria perfectament factible rodar-la aquí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Las nieves del Kilimanjaro

«Las nieves del Kilimanjaro»

Gènere: Drama
Direcció: Robert Guédiguian.
Intèrprets: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Gérard Meylan.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

El coguionista de ‘Déjate llevar’ diu que va resultar “impossible” adaptar el pla de rodatge a l’embaràs de Clotet

barcelona

Aina Clotet: “Vaig assumir que una sèrie feminista consideraria totes les opcions per no excloure’m per l’embaràs”

Barcelona

Reobren la polèmica del claustre de Palamós

palamós
Isaki Lacuesta
Director de cinema i artista audiovisual

“El cinema ens permet viure més vides”

Girona

A través del mirall

girona

Vida tranquil·la

BARCELONA
Patrimoni

A la recerca del romànic banyolí

BANYOLES

Temporada alta de viatges

GIRONA
Mirador

‘Millennials’ de pa sucat amb oli