cultura

Educació

Un tortellanenc universal

Editen una biografia i les cartes que el pedagog Joan Roura-Parella va escriure i rebre quan estava exiliat

Segons el tòpic, de Tortellà surten culleraires i músics. És cert, però només en part. Aquest poble garrotxí ha vist néixer i formar-se personatges com ara Joan Roura-Parella (1897-1983), prestigiós pedagog que va exercir a Catalunya fins que, en haver-se d'exiliar al final de la Guerra Civil, va reprendre la seva carrera professional als Estats Units, entre altres països. A la seva vida i sobretot a les cartes que va intercanviar-se amb intel·lectuals durant els anys que va estar a l'exili està dedicat
el llibre La carpeta de l'oncle: correspondència d'exili de Joan Roura-Parella, que han escrit Pere Gómez, Salomó Marquès, Joaquim Pagès, Lu Planagumà i Conrad Vilanou.

Nascut en el si d'una família benestant i amb interès per la cultura, Roura-Parella va estudiar primer a l'escola del poble –precisament des de fa uns anys porta el seu nom– i a continuació va cursar estudis de pedagogia, entre altres centres, a la Normal de Girona i a les universitats de Barcelona, Madrid, Las Palmas i en d'altres de França i Alemanya. Als 32 anys ja era professor de la UB i tenia un gran prestigi. Republicà i catalanista, el 1939 va haver d'agafar el camí de l'exili, que el va dur primer a Mèxic. Allà va impartir classes a l'Instituto de Investigaciones Filosóficas de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM)i va entrar en contacte amb Josep Carner, amb qui acabaria mantenint una gran amistat. A mitjans de la dècada del 1940 va rebre diferents ofertes d'universitats d'EUA, de les quals va acabar escollint la de Weslelay (Connecticut). A partir dels anys seixanta va fer estades temporals a Tortellà. Va ser a la seva casa familiar on, entre molts altres documents, van quedar les cartes que Roura-Parella havia escrit i rebut durant els anys d'exili. El seu nebot Josep Roura les va conservar i les va mostrar un dia a Joaquim Pagès, mestre que, a banda d'estar molt interessat per la història, és l'alcalde de Tortellà. Va ser així que va sorgir la idea del llibre, que inclou fragments d'aquella correspondència i una llista de tot el fons. La relació dels remitents i destinataris és impressionant: Avel·lí Artís, Agustí Bartra, Pere Bosch Gimpera, Josep Carner, Joan Corominas, Josep Ferrater Mora, Gabriel Jackson, Werner Jaeger, Jaume Miravitlles, Lluís Pericot... amb qui parla –en català, castellà, anglès, francès o alemany– de pedagogia i filosofia, però també de temes d'actualitat, circumstància que converteix aquest material en una bona eina per comprendre aquella època. L'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament i la Universitat de Girona (s'ha publicat a la col·lecció Diversitats 75 de la UdG) amb la col·laboració de la Diputació, la Generalitat, el Consell Comarcal de la Garrotxa i la Universitat de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic