arqueologia
Un estudi data molt abans la desaparició dels neandertals
Investigadors de prehistòria de la UdG asseguren que al nord de la Península van ser substituïts molt ràpidament, i abans del que es pensava fins ara, pels humans més moderns
L'investigador de la Universitat de Girona (UdG) Julià Maroto, juntament amb un equip d'investigadors espanyols, amb el suport d'especialistes en datacions d'Holanda i el Regne Unit, han publicat, a la prestigiosa revista científica Quaternary International, un estudi sobre la cronologia de la substitució dels neandertals pels primers humans de la nostra espècie –els humans moderns– al nord de la península Ibèrica.
L'espècie humana (Homo sapiens) es va originar a l'Àfrica fa uns 200.000 anys. Quan els nostres avantpassats van arribar a la península Ibèrica, la van trobar poblada pels neandertals (Homo neanderthalensis). Els neandertals, per la seva part, havien aparegut a Europa i es van desenvolupar en el nostre continent i al Pròxim Orient durant força més de 100.000 anys, i la seva cultura, representada per les eines lítiques, és la que s'anomena del mosterià. Els humans moderns eren portadors d'una nova tecnologia, l'aurinyacià, definida pels seus instruments lítics i ossis i dins de la qual van aparèixer les primeres obres d'art europees.
Durant la investigació, s'ha aconseguit una sèrie de noves datacions a partir de mostres de diversos jaciments arqueològics del nord peninsular. Les datacions s'han realitzat amb modernes i depurades tècniques del mètode del carboni 14, als reconeguts laboratoris de Groningen (Holanda) i Oxford (Anglaterra). Aquestes dates suggeririen que els últims neandertals al nord de la Península van desaparèixer abans del que es pensava, fa uns 42.000 o 43.000 anys, gairebé coincidint amb l'arribada dels primers humans moderns, de manera que el període de coexistència de totes dues espècies, en aquest territori, seria relativament curt.
Dues coves gironines
Pel que fa als jaciments datats per a aquest estudi, destaquen les coves de les comarques gironines d'Ermitons (Alta Garrotxa) i l'Arbreda (Pla de l'Estany), així com La Güelga (Astúries), Sopeña (Astúries), El Esquilleu (Cantàbria), Covalejos (Cantàbria), Morín (Cantàbria), El Cuco (Cantàbria), Lezetxiki (Euskadi) i Fuentes de San Cristóbal (Aragó). En l'estudi han participat diversos prehistoriadors i experts de l'Estat espanyol, directors d'excavacions arqueològiques d'aquesta època, adscrits a diverses universitats i centres de recerca, entre els quals destaca Julià Maroto (Àrea de Prehistòria de la Universitat de Girona) i Manuel Vaquero (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).
