Cultura

Yacht

Demà: Zeta

Acabat d'arribar a la universitat, vaig considerar necessari adquirir un diccionari de català fiable. Encara no existia el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i el més semblant era el diccionari de Pompeu Fabra. Vaig comprar la quinzena edició, de 1981: tapa dura, del mateix color que l'Obra Completa de Pla, 1.782 pàgines. Només una paraula del diccionari començava per la Y, i era yacht. La definició feia així: “Nau de dimensions regulars usada sia per a recreu d'un particular, sia per l'Estat per transportar persones distingides d'un lloc a un altre, o per a regatar.” La paraula iot no estava recollida en el diccionari, ni tampoc en les addicions que havia fet la Secció Filològica i que s'incloïen al final. En altres paraules, als anys vuitanta no existien iots a Catalunya, sinó yachts. La paraula, a més, apareixia destacada a la part superior de la pàgina –com un anunci–, de manera que els usuaris que el fullejaven acabaven familiaritzant-s'hi.

La paraula yacht és neerlandesa i significa “caça”. Inicialment la marina holandesa feia servir aquestes embarcacions per perseguir vaixells pirata. Avui dia, la paraula designa embarcacions per a l'oci, generalment luxoses, de les que abunden a les pel·lícules de James Bond. L'anglès i el francès han optat per mantenir la paraula neerlandesa, però el català la va catalanitzar amb un diftong creixent en una paraula que ha estat generosament utilitzada pels professors de català i ha salvat moltes partides d'escrable. La solució resulta certament salomònica tenint en compte que durant molt temps els parlants deien yate i escrivien yacht. Va ser en un yacht que Josep Maria de Sagarra va viatjar per Polinèsia, tal com relata a La ruta blava. Josep Pla va conèixer el yacht de Cambó, així com Jacint Verdaguer va ampliar els seus horitzons en el yacht del marquès de Comillas. Els iots no van arribar sinó molts anys després.

El iot s'ha popularitzat en sentit lingüístic i també en sentit literal a causa del gran nombre de ports esportius que s'han construït en els últims temps. L'exotisme del yacht ha estat substituït per la familiaritat del iot, un bé de consum i sovint un símbol dels que estiren més el braç que la màniga. L'adaptació ortogràfica, doncs, no és casual. Quan costava més accedir al yacht, també costava més pronunciar-lo.

Determinades paraules no acaben d'integrar-se lingüísticament perquè els agrada ser percebudes com a diferents. Els agrada mantenir la sensació de novetat (hashtag), la displicència (prêt-à-porter), la pedanteria (kitsch) l'exotisme (sushi), l'exquisidesa (sommelier). Aquesta manca d'integració pot ser una impostura, com en el cas de mountain bike (que ja són ganes de parlar anglès) i de carpe diem (una expressió que no ha tornat a aixecar el cap després del desgast a què va ser sotmesa a El club dels poetes morts). El mateix Pompeu Fabra sabia que a vegades cal dir , i a vegades bueno. El yatch es manté en alguns llibres vells com a reminiscència d'un litoral menys urbanitzat.

LA CITACIÓ

“Yachting: Els primers catalans que van participar en curses nàutiques perseguien els rivals cridant ja et tinc!”
‘Diccionari català de falses etimologies', Josep Maria Espinàs


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.