Cultura

Josep Maria Trullén

Director del Museu d'Art de Girona

«Tenim un repte com a país»

Va arribar per situar el Museu d'Art al segle XXI, i avui reclama un acord urgent entre el Bisbat i la Generalitat per poder climatitzar l'edifici i garantir l'estabilitat de les obres d'art

Josep Maria Trullén, el director del Museu d'Art de Girona, creu que cal un acord urgent entre el Bisbat i la Generalitat per poder climatitzar el que considera el tercer museu d'art català més important del Principat.

El 2007 vostè va venir de Vic. Què es va trobar?
Jo vaig arribar amb la intenció d'acabar l'última fase del Museu d'Art de Girona, que per mi després del MNAC i el de Vic és el tercer més important d'art català que hi ha al Principat. La meva intenció era treballar per situar el museu en el segle XXI, però m'he trobat amb certes dificultats.
Realment el museu està al davant del de Lleida?
Si mirem fredament les col·leccions i l'edifici que l'acull he de dir que sí. El museu està situat en el palau principal de la ciutat i te l'avantatge que si a Lleida la majoria dels fons que s'esposen provenen de la col·lecció de la Seu, a Girona, a l'aportació del bisbat s'hi ha d'afegir la de la Diputació, o sigui totes les col·leccions de l'antic Museu Provincial i ara, a més, les de la Generalitat, que ens ha confirmat que gestionarem el fons del diari Avui. O sigui, a Girona tenim romànic, gòtic, renaixentista, barroc, obra dels segles XIX i XX i a més el fons de l'Avui integrat per obres de sis cents artistes, Tàpies, Miró, entre altres, compromesos amb la catalanitat.
Parlava de dificultats?
Després de l'acord assolit entre la Diputació i el Bisbat, el Museu d'Art de Girona –més tard va entrar-hi la Generalitat–, va ser el primer que es va engegar. S'hi va fer una intervenció acurada i va servir de model per posar en funcionament altres museus d'art del Principat. En aquell moment es van fer les coses bé, però ara s'ha arribat a un punt d'inflexió i dic que si en aquests trenta i tants anys de democràcia s'han dut a terme la remodelació i modernització dels principals Museus d'Art de Catalunya –el darrer era el del Cau Ferrat i ja està enllestit– el de Girona ha quedat aturat.
I doncs, què ha passat?
Entre l'any 2002 i el 2004, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat va intervenir sobre dos retaules gòtics, el de Lluís Borrassà de Cruïlles i el de Bernat Martorell de Púbol que s'exposen al saló del Tro, malauradament, però, l'estat actual de conservació d'aquestes obres i de gran part de les pintures sobre fusta restaurades en els últims anys és molt fràgil, ja que ni l'edifici ni els magatzems del museu- palau disposen de cap sistema de climatització integrat que permeti garantir l'estabilitat de les obres d'art.
Què s'hi pot fer?
Ens ha afectat la crisi però potser també han mancat reflexos, crec que tal com van fer els bisbats de Vic i Lleida, és molt urgent que el de Girona faciliti un acord amb la Generalitat que permeti poder disposar d'unes instal·lacions que assegurin l'òptima conservació i exposició dels fons. Per mi, la reforma del Museu d'Art de Girona és un repte que tenim com a país,
Tot i això, és un museu apreciat, a la ciutat?
Ara que tenim el pressupost congelat i en la institució no podem muntar tantes activitats paral·leles, tenim sort dels Amics del Museu d'Art, una de les associacions més grans i actives de la ciutat que treballa coordinadament amb nosaltres i s'ha convertit en un motor indispensable, fent tot tipus de feines de recerca i de difusió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.