La Zaranda es rebel·la contra la inèrcia social
La Zaranda torna a estrenar a Temporada Alta. Aquest vespre al Teatre de Salt (21 h) presenten per primera vegada al públic El régimen del pienso, un títol ambigu per a un espectacle que posa el mirall a l'actualitat i hi reflecteix la complexitat confusa i obscura del dia a dia. Aquest pienso fa referència a l'acció de pensar o a alimentar-se? El régimen parla d'una forma política o d'un control alimentari? El públic ho sabrà.
Uns arxivadors vinguts de no se sap on i uns flexos, rescatats dels llocs més insòlits d'arreu, són els elements per bastir un treball polièdric, “amb línies argumentals que es tapen les unes a les altres però que acaben confluint en un mateix destí”, comenta l'autor, Eusebio Calonge. El punt de partida és la investigació d'una pandèmia porcina que acaba afectant els porcs de la granja i també els treballadors. En aquesta peça, els actors de La Zaranda (que també van fer una investigació de confluència de llenguatges amb la companyia catalana Los Corderos) tenen un convidat especial, l'actor de Valladolid Javier Semprún. Ell s'ha convertit en una mena de boc expiatori des d'on la companyia ha revisat el seu llenguatge d'imatges escèniques, i també ha estat el catalitzador de la peça. Ell, en paraules de Calonge, és “un exemplar blanc, un porc de 59 quilos, una de les molècules que destruirà la maquinària establerta”.
La Zaranda és la companyia “amb llenguatge propi” més interessant de l'Estat espanyol, remarca el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Assidus a les programacions dels teatres llatinoamericans (amb qui coincideixen amb una dramatúrgia entre ritual i litúrgica) des del 1987, sobreviuen a l'Estat. S'aparten del discurs victimista i els interessa només poder seguir treballant des de la marginalitat del teatre independent.
El director, Paco de la Zaranda, no vol avançar gaire res de la peça perquè encara és un nen a punt de néixer: l'obra es començarà a explicar als ulls dels primers espectadors (els d'aquest vespre). La manera d'entendre el teatre dels membres de la companyia és d'absoluta fusió; “per nosaltres és un sacerdoci: viure i fer teatre és el mateix”. El seu objectiu és invocar les presències que apareixen en el procés d'assaig, “una força que es dóna de forma natural”, afirma el director i actor.
