Cultura

Un cant a la llibertat

Nou músics de generacions diverses analitzen a Presència el nou escenari polític i el paper que hi poden tenir les cançons

  • Els cantants que han intervingut en el debat sobre cultura al Presència, dins la sèrie Diàlegs a l'España Foto: ANDREU PUIG.
  • Video: Debats a l'España (VII); Un cant a la llibertat

Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Jaume Arnella, Enric Hernàez, Joan Reig, Gerard Quintana, Pau Alabajos, Marta Rius i Carles Belda, músics de generacions ben diverses, protagonitzen aquest diumenge a Presència un nou capítol de la sèrie Diàlegs a l'España. Tots ells comenten els diferents escenaris que es poden obrir a partir de la setmana vinent, reflexionen sobre el paper que ha tingut la cançó en altres períodes convulsos de la història de Catalunya i mostren el seu parer sobre els motius que fan que algunes cançons acabin esdevenint la banda sonora de tot un país.

El dossier es completa amb la reproducció de les lletres de cançons que, a Catalunya, han estat molt més que cançons, com per exemple Diguem no i T'adones, amic (Raimon), L'estaca i Més lluny (Lluís Llach), Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol (Pi de la Serra), Què volen aquesta gent? (Maria del Mar Bonet), Serà un dia que durarà anys (Ovidi Montllor), La gran remor del mar (Ramon Muntaner), Lladres (Al Tall), Et cobriran de blasmes (Esquirols)i La flama (Obrint Pas).

Entre els temes de conversa que van sorgir en aquesta trobada a l'hotel España, a Barcelona, hi ha l'encaix que haurien de tenir els Països Catalans en el procés; la centralitat que en les darreres setmanes ha agafat l'independentisme en el debat polític o la funció que han de tenir els músics a l'hora de construir un país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Girona escull les 101 fotos més rellevants de la ciutat

El projecte, impulsat pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), que celebra els seus vint anys, ha escollit les imatges més destacades d’entre els tres milions de documents visuals que s’hi custodien

Girona
 

Sempre antipoeta

barcelona
 

A la recerca d’identitat

barcelona
 
CARME TORRENTS
DIRECTORA DE LA CASA MUSEU VERDAGUER DE FOLGUEROLES, DEDICADA A MOSSÈN CINTO

“L’objectiu únic de la Casa Museu és llegir i fer llegir Verdaguer”

folgueroles
 

Thom Yorke se suma al Sónar

BARCELONA
 
La Crònica

La generació del ram de violetes

 

Andreï Makine i Care Santos, al MOT 2018

Girona
 

Aragó s’endú l’última obra de Sixena

barcelona
 

Neix Indilletres, la fira del llibre de la Bisbal