Cultura

CARLES SANTOS

Músic

“En un concert, un es pot imaginar el que vulgui”

En la partitura encarregada pel festival ha eliminat dues notes de l'escala i tots els sostinguts, “un treball de llenguatge”

“L'alternativa a la crisi és comprar quatre gallines i deixar de tocar per dignitat”, assegura

Concert de piano (avui, 21 h, a l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona) és, precisament, això: un recital amb Santos com a únic intèrpret. Toca una partitura nova. Diu que no hi ha cap element teatral. Només ell tocant prop d'una hora. És fàcil imaginar alguna sorpresa, sense aixecar-se de la butaca.

És un dels enfants terribles més veterans de l'escena catalana. Va iniciar la carrera amb el piano i ha anat ampliant el seu llenguatge a l'escena amb una iconografia marcada. Aquest vespre torna als orígens i proposa una partitura. Una hora en què ha evitat dues notes que no toca ni una vegada: el do i el si. També ha eliminat tots els sostinguts del mapa. No frega ni una tecla negra.

Diu que ha escrit la partitura amb cinc notes. És una mena de sudoku, això?
La veritat és que molta gent no se n'adonaria. Vaig pensar amagar-ho al programa de mà, però ara crec que està bé que la gent conegui aquesta dificultat.
Per què ha eliminat el do i el si de la seva obra d'encàrrec?
Són dues notes que, harmònicament, enriqueixen. Ara, és clar, totes les notes són importants. Jo noto molt que falta tant el do com el si. Va ser un repte que em vaig plantejar. Per superar aquesta dificultat he hagut de dedicar-hi molt temps. Jo segueixo provant al piano i fent ús del llapis i de la goma per anar escrivint la partitura; no és el resultat de cap composició creada a través de cap programa d'ordinador.
Als seus concerts, la música conviu amb l'acció i les imatges. Fer un concert sol no és presentar una peça a mitges?
El que em passa és que la gent ja veu la part teatral, sense que hi sigui, en els meus concerts, només pel fet de ser dalt de l'escenari. L'avantatge d'un concert és que l'espectador pot imaginar el que vulgui, no es guia tant per les imatges que se li proposen al costat.
I què evoca aquesta partitura de prop d'una hora de durada?
No hi ha cap acció ni dramatúrgia, només que es toca sense parar. L'obra té un punt d'obsessió particular i pot ser que generi alguna imatge teatral en la ment dels espectadors.
Al teatre es narra un món i l'espectador l'interpreta. Amb una partitura, la narració és més difosa, convida a fer un vol amb més llibertat, vaja.
Sempre pots anar al cinema i quedar-te amb el món de les imatges. Jo procuro anar a veure pel·lícules que no tinguin argument. Perquè, d'històries, ja en tenim prou cadascú perquè ens n'expliquin una de nova.
Calia plantejar-se un repte per compondre una partitura nova?
Per mi, ha esta un treball de llenguatge. Va ser, per mi, un joc matemàtic. No és pas més que una possibilitat. Té una lectura diferent d'una partitura normal perquè, harmònicament, estàs molt reduït. És tan lícit fer-ho com no fer-ho.
Com s'ha de combatre la crisi? Brossa i Mestres Quadreny, o vostè mateix ja van patir la fredor institucional. Hi ha receptes?
Abans era difícil perquè no hi havia prou formació. Ara és absurdament difícil. És una qüestió de supervivència. Jo també he topat amb ajuntaments que no paguen. La solució és deixar de tocar per dignitat i comprar quatre gallines. El problema no és cultural, sinó de supervivència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.