Qui és qui... amb pseudònim

Admiro les persones que s'enfronten als reptes amb una intenció exhaustiva, com ho és reunir els pseudònims usats pels artistes catalans. És una feinada brutal, d'anys, obligadament incompleta i amb el valor que cada lector li vulgui donar. Una tasca que recull i ordena unes dades a l'abast de tothom però escampades, com esbudellar un coixí de plomes des de dalt del campanar un vespre tramuntanat.

Això han fet els venerables Albert Manent i Josep Poca a Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració (Pagès Editors), que recull un total de 7.500 mostres d'uns 4.500 creadors catalans. Aplega “fonamentalment escriptors i periodistes, però també pintors, dibuixants, escultors, músics, actors, cantants, cineastes i artistes de variétés”, escriu Manent.

La majoria d'entrades recullen un pseudònim o pocs més, però hi ha casos com el de Josep Carner, que en va acumular fins a 52; Pere Aldavert, mossèn Manuel Trens i Manuel Vázquez Montalbán en tenien uns 30 cadascun. Per ser fidel a l'esperit floral de la secció, n'he triat un: Florenci Foix... Fàcil, oi? El va fer servir Terenci Moix el 1973 per signar lletres del disc Mort de gana, de La Trinca.

Aquest diccionari actualitza el que va publicar el 1951 Josep Rodergas, en què n'aplegava 3.800. És una col·lecció que sempre anirà creixent amb els nous (tot i que ara no es faci ús del pseudònim per motius de seguretat, com de vegades durant el franquisme) i amb els que, lògicament, no han arribat a mans dels autors abans de tancar la present edició. Ara mateix me'n vénen uns quants al cap, d'aquesta casa i tot...