Apocalipsi a Barcelona
Els germans Àlex i David Pastor sembren el caos a la ciutat a ‘Los últimos días', pel·lícula de catàstrofes amb Quim Gutiérrez i José Coronado que s'estrena demà
“Destruïm Barcelona perquè ens agrada”, diu Àlex Pastor. En sentit metafòric, naturalment: en la pel·lícula que ha dirigit amb el seu germà David, Los últimos días, deixen la ciutat desgavellada, enfonsada en el caos. Nova York ha estat arrasada en múltiples ocasions, i altres ciutats conegudes (Washington, Los Angeles, Tòquio, París...) també han estat víctimes de tota mena de cataclismes. Per què no fer miques Barcelona? Això van pensar aquests dos germans cineastes, que van dirigir junts Infectados (2009) mentre vivien a Nova York.
Ells són nascuts a Barcelona. “No fa mal al cor destrossar la teva pròpia ciutat?”, els preguntem. “Al revés, ve més de gust; agafar una realitat que coneixes i donar-hi la volta és més divertit. A més, és una ciutat que ens sabem de memòria i això ens permet crear una road movie subterrània amb coneixement de causa.”
“Nova York, en canvi –afegeix David Pastor–, té per a tots nosaltres uns espais irreals i abstractes. Si la gent veu la seva pròpia realitat destruïda a la pantalla, el resultat és més colpidor que l'enèsima destrucció de Nova York.”
Un altre argument: és el primer cop que Barcelona surt així al cinema, diuen. I té un valor afegit, segons en David: “Hi ha un gran interès per Barcelona en l'àmbit internacional; la pel·lícula ja té distribució a França, Rússia, Corea del Sud, el Japó... Pot arribar a públic de tot arreu.”
Epidèmia d'agorafòbia
La pel·lícula té una coherència geogràfica sorprenent, acostumats com estem a veure trajectes i llocs impossibles al cinema. “Volíem que la gent de Barcelona pogués veure la pel·lícula i no sentir-se enganyada –explica David Pastor–. Un trajecte de metro de vint minuts es pot convertir, després de l'apocalipsi, en una odissea de tres dies, com passa en la pel·lícula.”
Coronado i Gutiérrez interpreten un cap de recursos humans que acomiada gent i un informàtic que podria ser la seva víctima. La crisi, un cop més, treu el cap en un film de catàstrofes. “Una bona pel·lícula del gènere futurista –opina Àlex Pastor– és capaç de parlar d'ara i aquí de manera fantasiosa i imaginativa. La idea de la pel·lícula és anterior a la crisi; volíem parlar d'una manera més abstracta de la situació depressiva que estem vivint. Però a mesura que anàvem escrivint el guió, els mercats financers es desplomaven, i tota aquesta nova situació es va anar filtrant en el guió.”
La pel·lícula beu de moltes fonts d'inspiració. Els autors citen diversos llibres i pel·lícules apocalíptics: des de Sóc llegenda, de Matheson, i El dia dels trífids, de Wyndham, fins al primer Mad Max, Hijos de los hombres, El planeta dels simis, El temps del llop, de Haneke, i El ángel exterminador, de Buñuel. Desastres per a tots els gustos, vaja.
