cultura

literatura

M. Àngels Bosch invita Pous i Pagès al seu debut literari

La biògrafa de l'escriptor figuerenc publica la seva primera novel·la, ‘Camí entre vinyes', una història d'afirmació del propi destí durant la revolució industrial

Ser la biògrafa de Josep Pous i Pagès i treballar durant més de vuit anys en el seu voluminós arxiu personal deixa una empremta difícil d'esborrar. M. Àngels Bosch va tenir accés a tot aquest material inèdit mentre preparava la seva tesi doctoral damunt la mateixa taula del despatx on s'asseia l'escriptor, en un pis del carrer Diputació de Barcelona des d'on va comprendre, com ja l'hi havia insinuat el seu cunyat Ernest Lluch, que el modernisme potser tenia menys a veure amb una idea de modernitat que amb una posició crítica davant la revolució industrial i els perills i la desprotecció a què exposava les persones. Llavors ja li rondava pel cap la història d'Elvira, la joveneta òrfena que és acollida més aviat de mala gana a casa d'uns avis de Besalú fins que acaba buscant el seu destí a la Barcelona puixant de finals del segle XIX, enmig de l'auge de la revolució industrial i dels atemptats anarquistes, i on retrobarà Llibert, el camperol amic de la infància que ha arribat també a la gran ciutat atret per l'aventura alliberadora dels moviments obrers. Però la tesi primer, que culminaria en la biografia Josep Pous i Pagès. Vida i obra (Institut d'Estudis Empordanesos, 1997), i les classes a l'institut i a la universitat després van anar ajornant la redacció de la primera novel·la de M. Àngels Bosch fins que ha pogut prendre forma a Camí entre vinyes (Brau), que presentarà amb Magda Oranich el pròxim 11 d'abril a la Llibreria Alibri de Barcelona.

Com als llibres de Pous i Pagès, sobretot a la canònica La vida i la mort de Jordi Fraginals, també a Camí entre vinyes flota la convicció que “l'home pot fer-se el propi destí”, contra tots els entrebancs, contra qualsevol determinisme, com de fet faria el mateix escriptor quan va abandonar una prometedora carrera de medicina i una feina estable i, amb dona i quatre fills al seu càrrec, es va recloure a la casa pairal d'Avinyonet de Puigventós per seguir la seva vocació literària en “un acte de renúncia i voluntat admirable”, tal com el valora M. Àngels Bosch. Però Pous i Pagès deia també: “Jo sóc les meves ficcions”, i Camí entre vinyes no és altra cosa ben mirat que la ficció de la mateixa autora, que s'ha basat en la peculiar història d'una seva besàvia i en els propis records de les vinyes de la finca familiar de Llançà. “Totes les persones tenim dues facetes: la de la vida i la de la ficció, la dels fracassos, la por, el goig, tot allò que la cultura ens impedeix d'expressar.” “Aquesta és la faceta que a mi m'interessa”, proclama l'escriptora, que està treballant en la continuació de la novel·la, ambientada a la Figueres de la postguerra i als anys de la carrera universitària a Barcelona, amb el títol de Taronja amb sucre, unes postres que li donaven a casa i per les quals encara avui sent debilitat.

Però per aquesta professora figuerenca ja jubilada que ha complert finalment el somni de retirar-se a Llançà i viure a cavall de l'Empordà i Barcelona, no es tracta pas d'una novel·la històrica: “Per més que un llibre arrenqui d'un fet més o menys verídic, el que hi predomina és la ficció. No és més que una massa de paraules en les quals l'autor hi aboca els seus valors de manera intencionada.” I a aquest bosc verbal ha volgut convidar-hi el seu primer inspirador, el mateix Pous i Pagès, i també el seu gran amic, Pere Coromines, camuflats rere els personatges de Pere Vilaplana i Ignasi Peguera, els dos estudiants de dret, lliurepensadors rendits a l'evidència que “només en el republicanisme pot haver-hi una sortida”, que es creuen en les vides d'Elvira i Llibert. Però potser Bosch sent predilecció per l'oncle, Francesc Pujades, l'únic que tracta Elvira amb tendresa, pel seu caràcter ambigu: havent fugit també fa anys d'un entorn familiar hostil per fer la seva pròpia vida, arrossega un passat poc clar a Cuba com a traficant d'esclaus que “l'acaba atrapant en un engranatge devorador”.

‘Revolta', un manifest contra l'abús de poder

L'any passat, en plena commemoració del centenari de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873-Barcelona, 1952), el segell Adesiara va recuperar, en edició de M. Àngels Bosch, Revolta, una novel·la anterior molt menys coneguda, tan poc, que des de 1905 només se'n coneixia una reedició escolar dels anys vuitanta, força defectuosa, i que en canvi “és indispensable per comprendre el pensament i el perfil psicològic de l'escriptor”, adverteix la seva biògrafa. El llibre va passar discretament, però val la pena aturar-s'hi , entre altres coses perquè s'hi formula “un manifest ètic contra l'abús de poder” d'una rabiosa actualitat. Revolta narra la història de Gori, un vell mistaire que aspira a reunir prou estalvis per retirar-se en algun racó assolellat a esperar-hi plàcidament la mort, fins que l'Estat declara el monopoli de la venda de mistos i condemna els petits comerciants com en Gori a la clandestinitat o la presó. Perseguit per la justícia, un pobre vell s'erigeix en símbol de la resistència contra l'arbitrarietat del govern i en l'encarnació de la força de la voluntat. Bosch apunta que ja en aquesta novel·la primerenca apareixen les lectures de Ralph Emerson, Herbert Spencer i fins i tot Nietzsche que definirien el pensament madur de Pous i Pagès. De tota manera, l'estudiosa remarca la diferència de to del novel·lista respecte del dramaturg: en les seves obres de teatre, treia una vena feliç, assegura, convençut com estava que “el català porta a dins l'esperit de la comèdia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols
mostra

Nova exposició permanent a la Fundació Josep Pla de Palafrugell

Palafrugell
Crítica

Lloança al gran misteri

Besalú

El Festival de Música de Besalú s’avança a la primavera

Besalú
TEATRE

El Poliorama reivindica Gómez de la Serna i Valle-Inclán amb un cabaret

BARCELONA