50. ANYS. LA. GALERA
L.L
50 anys donant exemple
El 1963, amb les llibertats encara totalment sotmeses al règim franquista, va néixer de la mà d'Andreu Dòria l'editorial per a lectors infantils La Galera, amb una intenció renovadora, pedagògica, cultural i catalana
Passat gloriós:
F El zoo d'en Pitus (1966), de Sebastià Sorribes
F Rovelló (1969),
de Josep Vallverdú
F La colla dels 10 (1970), de Joaquim Carbó
Èxits del present:
F La porta dels tres panys, de Sònia
Fernández-Vidal
F La gramàtica de l'amor, de Rocío Carmona
F Retrum, de
Francesc Miralles
F Elvis Riboldi (sèrie), amb textos i il·lustracions de Ramon Cabrera, Daniel Cerdà, Jaume Copons i Òscar Julve
F Sèrie de títols i temes localistes (Sant Jordi, La castanyada, El tió, La nit de Sant Joan, Carnestoltes...), amb text d'Anna Canyelles i il·lustracions de Roser Calafell
Apostes de futur:
F Jan Plata, de
Josep Lluís Badal
F Patatu, text
d'Àngels Bassas
i il·lustracions de Pedro Rodríguez
F Diari d'H,
d'Hypatia Pétriz
El 1963, encara en ple franquisme, Andreu Dòria i Dexeus va decidir fundar l'editorial La Galera, es podria dir que al menjador de casa seva, amb uns criteris ben clars: promocionar una literatura infantil i juvenil de qualitat que s'ajustés a la pedagogia renovadora de l'època i que pogués estar al servei de la llengua, l'escola i la cultura catalana.
Les intencions eren immillorables, la situació, complicada. Amb esforç i bones col·laboracions –només cal veure el Dos Cavalls amb què es feia la distribució, com aquell qui diu de manera artesanal– Dòria va aconseguir un veritable dream team d'autors novells que van començar a publicar títols amb el segell. Autors que han esdevingut clàssics de les lletres catalanes, dins i fora del gènere, com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes, Josep Vallverdú, Pilarín Bayés, Gabriel Janer-Manila... Amb el pas dels anys altres noms s'han sumat a aquesta nòmina tan selecta: Jordi Sierra i Fabra, Ignasi Blanch, Carles Sala, Imma Chacón, Ana Alonso, Javier Pelegrín, Francesc Miralles...
Tot plegat va fer que La Galera esdevingués un referent a Catalunya i a l'Esta espanyol pel canvi que s'estava gestant aquells anys a les escoles, a les editorials i als mitjans de comunicació.
El 1992, gairebé trenta anys després de la seva creació, La Galera es va integrar dins la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. En aquella època la societat cada cop llegia menys (i la davallada continua) i la qualitat costava més d'exigir i de mantenir. Tot i que els mitjans de comunicació mai no han donat gaire espai a la literatura infantil i juvenil, sempre ha venut força, però una certa saturació de mercat i els canvis de costum i de gustos va enfonsar tot d'editorials agermanades amb La Galera.
La Galera, però, va continuar flotant, tot i les moltes dificultats. I per aconseguir-ho es va basar en la il·lustració i en la renovació que havia quedat una mica ancorada els darrers anys. Mil cinc-cents títols editats i més de cent col·leccions de referència acrediten la tasca educativa i d'oci de qualitat que ha mantingut viva l'editorial. Així ho han cregut les institucions que al llarg d'aquests cinquanta anys li han atorgat premis com ara el Nacional del Llibre, el Crítica Serra d'Or i, entre d'altres, la Creu de Sant Jordi.
