Cultura

GABINET. DE. CURIOSITATS

ArTUR RAMON NAVARRO

‘Albert Serra', d'Albert Forns

En les llistes dels llibres més venuts de Sant Jordi trobo a faltar Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), d'Albert Forns [a la foto], publicat per Empúries, un dels millors llibres que he llegit en català els darrers anys, una revelació. Naturalment, la meva opinió no val gaire perquè no sóc crític literari i confesso que no m'he llegit la majoria dels nostres invencibles best-sellers.

La novel·la de Forns atrapa des del primer moment amb un llenguatge àgil que deriva de Josep Pla i es fon eficaçment amb el nihilisme cínic de Houellebecq. Forns ens proposa un joc de miralls al límit de la realitat i la ficció en què l'autor vol ser el cineasta banyolí i ja universal Albert Serra i en l'intent d'aconseguir-ho incorpora altres protagonistes del món cultural d'avui, especialment Enrique Vila-Matas i Miquel Barceló, als quals va seguint com un espia. Darrere del joc, hi ha una crítica àcida a la cosa contemporània, a les Biennals i les Documentes. Fa gràcia que aquesta obra hagi guanyat el premi Documenta (el de la llibreria), una ironia més.

Vaig arribar al llibre aconsellat per una crònica de Sergi Pàmies i per l'entusiasme del meu llibreter de capçalera, Josep Cots, que tot i ser part implicada (és el llibreter de la Documenta), me'l va recomanar amb objectivitat ben prussiana.

Just quan acabava l'última pàgina de la novel·la, Miquel Barceló participava en un diàleg amb Albert Serra (el cineasta) sobre tauromàquia al Pompidou. Una broma més del destí o del món paranoic i crític d'Albert Forns, que potser hi era camuflat entre el públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.